EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 11 de maig del 2013

VIATGE DE MAIG

Hui és l'aniversari d'Olga Xirinacs. El cau de Calpurni publica aquest poema seu com a homenatge a la seua tasca literària. Els déus podran oblidar-se, nosaltres, no. Felicitats Olga! Per molts anys!

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Hi va haver un temps que el maig era distint,
blanc i verd, i el podia travessar amb els ulls.
Ara, pensant-lo, sabent-lo tan distant,
no em puc estar de mirar-lo, perplexa,
bocins de món vibrant entre miratges.
Eren uns anys que els déus no amenaçaven,
els veia al mar nocturn com brillants escampats.
Jo flotava entre boires, camí de les estrelles,
amb aquell vagar propi de la joventut alada.
Sé el camí que he anat fent sense comptar-ne els passos.
I ara, aquest maig, i també d'altres cap aquí,
trobo que, si hi ha déus, s'han dissolt en la fonda
i extensa solitud del silenci; m'han deixat caure a plom
des d'altituds glaçades, radiants i estranyes
cap a foscors cada cop més temibles,
com les de l'oblit dels altres i el saber
que les imatges eren només ombres.

Olga Xininacs
La taronja a terra
Ed. Òmicron, 2011

Més sobre l'autora ací i ací.

6 han deixat la seua empremta:

Pilar ha dit...

M'hi afegeixo al teu homenatge. M'enduc el poema a la sala de lectura i escamparé el seu so, tot enllaçant el text.

M. Roser ha dit...

Un poema preciós i que no pateixi l'Olga que no l'oblidem jo, ja l'he felicitada...
Petonets.

Glo.Bos.blog ha dit...

Un poema preciós de l'Olga.
Vaig a felicitar-la!

Calpurni ha dit...

Un poema preciós que transmet un cert desencant.
Salut i poesia.

Consol ha dit...

Un poema que m'agrada. Per mi, més que un desencant vital, és el desencant d'una època. Avui s'ensorren socialment molts ideals, masses.

Calpurni ha dit...

És terrible el desencant, sempre.
Benvinguda al blog, Consol.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada