EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dilluns, 13 de maig del 2013

POEMA AMB DATA (XXXVIII): 13 DE MAIG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Aquestes persones estan plenes d'esperança, plenes d'energia criminal!
Enmig de la pluja torrencial porten de la corretja els dinosaures,
també obrin les seues maletes i les tornen a tancar,
i canten a cor: "El dia 13 de maig és l'ocàs del món,
no viurem molt més, no viurem molt més".
Difícil dir qui riu, qui es fixa en mi, qui no,
en aquest safareig, i com d'ample i profund és l'abisme.

Veig com s'enfonsen lentament les persones i els cride
les següents paraules: veig com us enfonseu lentament.
Cap resposta. Sobre llunyans vapors de passeig, fatigades i intrèpides,
toquen orquestres. Ho lamente molt, no em sembla just
com es moren tots, calats, en aquest temps plujós, és una llàstima,
podria plorar, plore: "Però ningú sap",
plore, "en quin any, i açò és, açò és meravellós".

Però els dinosaures, on s'han quedat?  I d'on provenen
aqueixos milers i milers de maletes calades
que buides i sense amo suren en l'aigua? Jo nade i plore.
Tot, plore, com abans, tot es balanceja, tot
sota control, tot funciona, les persones probablement ofegades
en la pluja obliqua, llàstima, no importa, per a plorar, està bé,
vagament, difícil dir per què continue plorant i nadant.

Hans Magnus Enzensberger
L’enfonsament del Tirànic
Edicions Alfons el Magnànim, 1993
(Traducció de Karin Schepers i Teresa Pascual)

Més sobre l'autor, ací.


2 han deixat la seua empremta:

Olga Xirinacs ha dit...

Magnífic poema el de Marcus, que em referma en la certesa que la poesia ha de contemplar un cert discurs material que esdevé reflexió.
Moltíssimes gràcies pel teu post tan afectuós el dia de l'aniversari.
He anat una mica atabalada i no ho he mirat fins que t'he llegit.
Salut sempre, i molta.

Calpurni ha dit...

Gràcies a tu, Olga, per regalar-nos les teus paraules.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada