EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dissabte, 4 de maig de 2013

PRELUDI DE PLUJA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Quan queia pels envans
interiors
el plany de tu,
lleuger adolescent
damunt l'ampit,
deixava que la pluja
em retornara el món.

I avui, sota altra pluja,
enmig de la maror meridiana,
de tu i de mi ja nues les parets, i el temps ja nu,
s'enlairen i se'm claven
obscurs fullams de xops, salzes verídics,
taurons de nàufrag, illes coral·lines i palmeres
reals com claus crements, com maltractades
fustes fermes de nàufrag.
I, com ahir, m'agarre
al meu dolor de tu, que em bat i em funda.

Ja nus els barandats
interiors,
i el plany ja nu,
per les quatre parets
de l'anima m'escole.
I plou. Però, no torna.
No torna aquella pluja.


Antoni Ferrer
Bagatel·les
La forest d'Arana, 1990
Més sobre l'autor, ací.

5 han deixat la seua empremta:

Dafne ha dit...

Per més que ens entestem en tornar a sentir quelcom viscut, no hi ha res a fer, perquè no es repetirà. El podrem assaborir, i esperar que en vinguin altres de millors, a ser possible!!!

novesflors ha dit...

Haurem d'aprendre a valorar la part positiva de la pluja que ens refresca ara, perquè l'altra, està clar, no torna.

Olga Xirinacs ha dit...

No ens toca altre remei que entomar les pluges de la vida, perquè som parets de nosaltres mateixos.

M. Roser ha dit...

Si s'han de repetir les pluges, que ho facin les que ho netegen tot d'angoixes i vivències negatives...
Petons.

Calpurni ha dit...

Pense que també cal preocupar-se per les pluges que han de vindre.
Gràcies a totes pels comentaris.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada