EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 26 de maig del 2013

MULTNOMAH

(Multnomah falls, foto presa d'ací)

Ens freturaven, ai, les primaveres 
roja la sang dels gerds s'esmunyia pels dits 
en la verda foscor dels camins de Multnomah. 
Sota el llençol de l'aigua els colors sense límits, 
el riure dels amants sota el llençol de l'aigua, 
braços i mans, malucs, les natges poderoses, 
el desig en les dents i les aixelles, 
el borrissol secret, el bot del talp 
sobre la pell humida, a frec de llavis 
el món, els hemisferis, el temps sobre 
les mans sota el llençol de l'aigua, el temps 
redó sobre les mans, com una flor, 
ulls, llengua, melic, tot el teu món, tan dolç, tan meu 
i la flama infal·lible que encenia 
una per una totes les estrelles. 
Jaume Pérez Montaner
Màscares
Edicions Alfons el Magnànim, 1992
Més sobre l'autor, ací.

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada