EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dilluns, 8 de juliol del 2013

DELIQÜESCÈNCIA

("Caminant sobre el mar de boira" de Caspar David Friedrich)
La vida és un prodigi massa fràgil.
Gemma Gorga

Restar immòbil al bell mig de la nit.
No gosar trencar l’encanteri del moment
de les llunes atapeïdes de misteris.

Restar immòbil per evitar
les espases i les llances del temps.

Esquivar les queixalades dels somnis.

Immòbil, evitant els naufragis
dels delers descarnats, sepultats.

No dir. No despertar. No pensar.

Restar immòbil quan tot és ordre o desordre.

No assumir el dibuix de les paraules.

A la matinada d’enlloc,
restar immòbil al llindar de l’entresomni,

Després, despullat, en el ple de la nit,
restar atuït, perdut i orfe.

Restar immòbil i, inopinadament,
dissoldre’s a poc a poc
en el prodigi de la vida.

3 han deixat la seua empremta:

novesflors ha dit...

M'agrada com resols el poema: la dissolució en el prodigi de la vida.

M. Roser ha dit...

Tard o d'hora tots hi hem d'acabar disolts en el prodigi de la vida...

Calpurni ha dit...

Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada