EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

divendres, 26 de juliol del 2013

ORDALIA

(Imatge presa de la xarxa retocada per mi)
Introduiria les mans en el foc i m’ofegaria lentament,
m’asfixiaria a poc a poc i caminaria sobre brases,
no dubtaria a combatre contra óssos i lleons...
només per pressentir-te.
                                               Després,
introduiria les mans en el foc del teu cos,
m’ofegaria lentament en la teua sang,
m’asfixiaria a poc a poc amb els teus efluvis,
caminaria sobre les brases del teu deler
i no dubtaria a combatre contra l’eternitat
només per viure en una mirada teua.


6 han deixat la seua empremta:

Enric Sanç ha dit...

Ai, com cremen les mirades...

Carmen Raimundo ha dit...

Molta passió en eixes lletres, de segur que en un dia fred d'hivern donarien calor i empenta a qualsevol que les llegira.

Ens veiem

Helena Bonals ha dit...

I faries un poema com aquest!

novesflors ha dit...

Amb uns ulls com els de la imatge no m'estranya res del que dius :)

El veí de dalt ha dit...

Collons, només de miarar-la ja cremo.

Calpurni ha dit...

I és que hi ha mirades i mirades.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada