(Imatge presa de la xarxa retocada per mi) |
Introduiria les mans en el foc i m’ofegaria lentament,
m’asfixiaria a poc a poc i caminaria sobre brases,
no dubtaria a combatre contra óssos i lleons...
només per pressentir-te.
Després,
introduiria les mans en el foc del teu cos,
m’ofegaria lentament en la teua sang,
m’asfixiaria a poc a poc amb els teus efluvis,
caminaria sobre les brases del teu deler
i no dubtaria a combatre contra l’eternitat
només per viure en una mirada
teua.
6 han deixat la seua empremta:
Ai, com cremen les mirades...
Molta passió en eixes lletres, de segur que en un dia fred d'hivern donarien calor i empenta a qualsevol que les llegira.
Ens veiem
I faries un poema com aquest!
Amb uns ulls com els de la imatge no m'estranya res del que dius :)
Collons, només de miarar-la ja cremo.
I és que hi ha mirades i mirades.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada