EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 27 de juliol de 2014

AL CAIRE DE LA NIT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Al caire de la nit
hi ha silencis greus
que comporten crits
apagats dins gorges
eixutes.

Cap deliri no hi és
present. No res sinó
la fosca

Montserrat Abelló
L'arrel de l'aigua
Edicions de la Guerra, 1995
Més sobre l'autora, ací.

3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquests crits de silenci, solen anar acompanyats de solituds, en la fosca de la nit...Una gran dona i `poeta , la Montserrat.
Bon dia, Jesús.

Ada ha dit...

Pot ser que un silenci amague un crit ben fort... bonic poema, no el coneixia!

Calpurni ha dit...

Silenci i crit potser el mateix, sí.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada