 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
hi ha silencis greus
que comporten crits
apagats dins gorges
eixutes.
Cap deliri no hi és
present. No res sinó
la fosca
Montserrat Abelló
L'arrel de l'aigua
Edicions de la Guerra, 1995
Més sobre l'autora, ací.
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Aquests crits de silenci, solen anar acompanyats de solituds, en la fosca de la nit...Una gran dona i `poeta , la Montserrat.
Bon dia, Jesús.
Pot ser que un silenci amague un crit ben fort... bonic poema, no el coneixia!
Silenci i crit potser el mateix, sí.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada