EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

diumenge, 6 de juliol del 2014

DEURE I HAVER

(Grafit de Firenze. Imatge pròpia, retallada)
No res em dónes, no dónes res
tu que m'escoltes. La sang
de les guerres s'ha eixugat,
el menyspreu és un desig pur
i no provoca un gest
d'un pensament humà,
lluny de l'hora de la pietat.
Deure i haver. En la meua veu
hi ha almenys un signe
de geometria viva,
en la teua, una closca
morta amb laments fúnebres.

(Traducció de Josep Ballester)

Salvatore Quasimodo
Deure i haver
Edicions Alfons El Magnànim, 1992

Més sobre l'autor, ací.

DARE E AVERE / Nulla mi dài, non dài nulla / tu che mi ascolti. II sangue / delle guerre s'è asciugato, / il disprezzo è un desiderio puro / e non provoca un gesto / da un pensiero umano, / fuori dall'ora della pietà. / Dare e avere. Nella mia voce / c'è almeno un segno di geometria viva, / nella tua, una conchiglia / morta con lamenti funebri.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

El menyspreu per algú, és un sentiment molt frustrant per qui el rep i molt penós per qui el sent...
Bon dia, Jesús.

Calpurni ha dit...

La diferència entre el deure i el haver, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada