EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dilluns, 14 de juliol de 2014

ELS TRES ETERNS

(Fotograma  de la pel·lícula The World, the Flesh and the Devil, 1959, distorsionat per mi)
Hi ha dos hòmens en el món 
que creuen ferms el meu camí;
l'un és aquell qui jo estime,
l'altre, qui m'estima a mi.

L'un és un somni nocturn
que rau en el meu fosc esperit,
l'altre és a la porta del meu cor,
mai no el deixe entrar-hi dins.

L'un em donà un vernal alè
de goig, que s'esvaí de seguida,
l'altres em donà tota sa vida
i mai ni una hora en rebé.

L'un brama en el cant de la sang,
on l'amor és pur i lliure,
l'altre és un amb el trist dia
en què s'ofeguen els somnis.

Tota dona és enmig d'ambdós,
enamorada, amada i pura -
pot ser que cada cent anys un colp
junts es fonguen en un.

Traducció d'Anne Marie Dinesen i Encarna Sant-Celoni i Verger.


Tove Ditlevsen
(Poemes d'amor) Poemes 
Edicions Alfons el Magnànim, 1994

Més sobre l'autora, ací.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Suposo que la unió dels dos homes que es creuen en la seva vida, es converteix en un d'ideal, de perfecte...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

L'ideal d'estimar. Perfecte.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada