EMPREMTES

A poesia adora andar descalça nas areias do verão. EUGÉNIO DE ANDRADE

dimecres, 23 de juliol del 2014

REREMÓN

(Imatge no identificada presa de la xarxa retocada per mi)
Més enllà del desig i la seva llum maldestre, 
més enllà del riure, a l'altra banda 
d'aquest instant sense temps o la nostàlgia, 
lluny de la raó, de la bogeria, 
més enllà de mi mateix, de la vida, 
tan inútil, tan vella coneguda, 
més enllà d'aquests somnis, d'aquesta mort: 
rere l'ombra en flames dels teus ulls.

Abelardo Linares
Espejos [1986-1991]
Pre-textos, 1992

Més sobre l'autor, ací.

Traducció del castellà feta par mi. L'original, ací.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Uns ulls com aquests poden inspirar tot un poemari...
Bona nit, Jesús.

Calpurni ha dit...

I tota una vida.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada