EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 10 de juliol de 2014

PASSEJAVA LA MEUA SOLEDAT...

(Imatge pròpia)
Passejava la meua soledat sense tu
pels carrers i els jardins, t'escrivia aquests versos,
el teu nom als diaris, ara que ja no hi eres
i volia el temps tot per a viure'l amb tu.
I m'omplia l'orgull d'haver-te estimat tant,
i, amb tu, tantes més coses: la joventut, la vida,
els trens a mitja nit, cossos d'agost i nard.
Vaig sentir quant cert era: per a saber d'amor,
per a poder aprendre'l, s'ha d'haver estat sol
i s'ha d'haver tastat un mateix amor sempre
en cent diferents cossos. Així vaig encetar
escrits vius plens de noms, les obres del meu temps,
un temps on estimar fou fonament i centre,
temps jove que tancava l'amor que m'oferires.

Gaspar Jaén i Urban
Fragments
Eliseu Climent, editor; 1991
Més sobre l'autor, ací.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Passejar la soledat, acompanyat del record d'haver estimat algú, pot ser un petit plaer...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Millor seria passejar la companyia, però...
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!!

Publica un comentari a l'entrada