EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 20 de juliol del 2014

PENSAMENTS PINTATS (XXIX)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La vida és tan immensa com el mar però sovint vivim en illes desertes.



3 han deixat la seua empremta:

Joana ha dit...

Viure sovint al desert intensifica les capbussades en alta mar.
Una abraçada

M. Roser ha dit...

És que de vegades hi ha illes tant atapeïdes de personal, que fins i tot bé de gust això de l'illa deserta...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Es a dir, que encara que vius en una illa, vius la vida.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada