(Fotograma de la pel·lícula The World, the Flesh and the Devil, 1959, distorsionat per mi) |
que creuen ferms el meu camí;
l'un és aquell qui jo estime,
l'altre, qui m'estima a mi.
L'un és un somni nocturn
que rau en el meu fosc esperit,
l'altre és a la porta del meu cor,
mai no el deixe entrar-hi dins.
L'un em donà un vernal alè
de goig, que s'esvaí de seguida,
l'altres em donà tota sa vida
i mai ni una hora en rebé.
L'un brama en el cant de la sang,
on l'amor és pur i lliure,
l'altre és un amb el trist dia
en què s'ofeguen els somnis.
Tota dona és enmig d'ambdós,
enamorada, amada i pura -
pot ser que cada cent anys un colp
junts es fonguen en un.
Traducció d'Anne Marie Dinesen i Encarna Sant-Celoni i Verger.
(Poemes d'amor) Poemes
Edicions Alfons el Magnànim, 1994
Més sobre l'autora, ací.
2 han deixat la seua empremta:
Suposo que la unió dels dos homes que es creuen en la seva vida, es converteix en un d'ideal, de perfecte...
Bon vespre, Jesús.
L'ideal d'estimar. Perfecte.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada