EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 23 d’abril del 2016

[AGAFARES UNA BRANCA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
Agafares una branca de vímet
mostrant-me-la. Trèvols i magranes. 
Escrivires Nisé sobre l'asfalt i la sorra 
humits, quan no hi hagué mar. 
Em batejares així perquè aqueix nom 
pertanyia a un ídol inífantil. 
Et diràs Nisé, fins que la sang 
ens faça amants en la certesa, 
em digueres, aquesta va ser la teua ofrena. 
El mar vingué i esborrà les grafies per sempre, 
deixava una possible flairança  
de pètals i brots de llimoner.

Josep-Ignasi Granero i Safont
El cos de la posta
Germania, 1995
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'ha recordat un poema meu de fa temps:

... "en un impuls sortit del fons del cor
he escrit el teu nom sobre la sorra;
l'ona amiga l'ha vingut a esborrar,
lentament, com en un bes d'aimada...
Bona vesprada, Jesús.

Calpurni ha dit...

Preciós poema, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada