(Imatge pròpia) |
vanitat de nous dies sense
fronteres, enfonsa un punyal
al cor d'acer que acobla, viu,
les simpaties dels contraris.
Núvols, creieu en les històries
que vaig narrar-vos a l'estiu,
entre magranes de vocals
amb llur alè ple de verins.
Unim els llavis, és plaer
d'un mar sublim; les llunes baixen
per tal de moure la gran joia
d'aquells moments fets d'aire sòlid.
Les sales d'espera
Edicions del Mall, 1981
Més sobre l'autor, ací
3 han deixat la seua empremta:
Els núvols van i venen i passen de llarg de les històries...
Bona vesprada, Jesús.
Però de vegades porten tempestes, d'altres, només color.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.
Però de vegades porten tempestes, d'altres, només color.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada