(Composició pròpia a partir de la portada del llibre) |
que hi ha sobre la terra.
No fan res de profit.
No fan fàbriques.
No fan guerres.
No fan negocis.
Per no fer no fan ni tan
sols diners amb allò que fan.
Que són ales.
Que són febres.
Que són somnis.
Els poetes són els éssers
més imprescindiblement inútils
que hi ha sobre la terra.
Tard o d'hora
Edicions de la guerra, 2006
Més sobre l'autor, ací
5 han deixat la seua empremta:
I els seus intèrprets també.
Estic absolutament d'acord.
M'ha fet pensar en un conte infantil d'un ratolí que es diu Frederic, que mentre els seus germans recullen provisions per l'hivern, ell recull paraules i tots el critiquen...
Però quan el rebost ja està buit ell llegeix els poemes que ha confegit amb les paraules i tots estan contents de tenir un poeta que els fa oblidar la gana...Ara alimenten l'esperit(?)
Bon vespre, Jesús.
Quanta raó!
El poetes no deixen de ser persones que veuen la vida amb ulls de vida.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada