(Imatge pròpia) |
Era el capvespre
i
la seua llum difusa
la que em duia
la mirada dels somnis passats.
Era, de sobte, un torb
que aixecà els moments
que ara enyore tant
i sé que mai han existit;
m’arriben, ja de nit,
com un degoteig fondíssim
que em travessa la medul·la
i s’amaga en la trista
fosforescència dels ossos.
D’aquell capvespre recull
només la violència de la filosofia
que em diu que tu mai has existit.
que em diu que tu mai has existit.
Del meu llibre de poemes Inventari de fragilitats
Onada Edicions, 2016
4 han deixat la seua empremta:
Preciós poema, i preciosa imatge... El capvespre és ple de màgia que es fa poesia!
Bon dia Jesús.
M'agrada que t'agrade el poema i la imatge, M. Roser. Gràcies.
Salut i poesia!
Quan pugui me'l compro!
Gràcies Helena. Espere que t'agrade.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada