EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 5 d’abril del 2016

NIT/35/VEREDICTE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Hajau dolor de la dolor de mi.
                    (A. March)

No em dol ni la dolor ni em dol el no 
tenir dolor de mi, que em dol aquest 
treball de sobreviure'm. M'escomet 
el jo desconegut de qui tinc por. 

No em dol la mort ni em dol el no morir, 
que em dol aquest silenci que xerrica, 
que m'eixorda i s'enduu, de mica en mica, 
ben ordenadament, el que vull dir. 

No em dolc, serenament, i em dolc, també; 
milers de mots no poden dir com sé 
que sóc. Res més. Un vespre qualsevol 

em collireu de terra en un vers clar.  
Un vers desconegut. Si us cal plorar  
sabreu de tota la dolor que em dol.

Jacint Sala i Codony
Cants de cada vegada
El cingle, 1985
Més sobre l'autor, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

És difícil saber com som, per això de vegades tenim por de nosaltres mateixos...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

més encara al final, quan es diu el veredicte.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada