(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
La desconeguda amfitriona de les nostres
celebracions els seus camins relaxa.
La malaltia cruel, antiga, que secciona
la paraula follia, és de la paüra el galopar
sense fi: unicorn atàvic,
tu, confons les petjades al corredor sense
retorn.
Popocattopetl
Editorial Anthropos, 1989
Més sobre l'autor, ací
[Traducció del castellà feta per mi]
3 han deixat la seua empremta:
No sabem si la memòria ens recorda o no, i sempre serà massa tard quan ho sabrem.
Pel que fa a l'arc iris,tens tota la raó, però cal que deixem galopar l'imaginari.
Salut sempre.
I si ens recorda que sigui els bons moments que hem viscut...
Bon vespre, Jesús.
Pense que la memòria no recorda, és el record.
Gràcies pels comentris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada