POEMA AMB DATA: ALBA DE LLUNA 15-1-1991

(Imatge pròpia)

ALBA DE LLUNA 15-1-1991 

Bastaria sols un mot per fer més digne el món.

I nosaltres no som res si no som paraules,

crits esberlats a l'alba,                       

                                 crineres altives

de l'amor i la desesperança.

S'arbra el món.

                         S'esgoten les respostes. 

Sols un callat fresseig de versemblança 

m'habita aquestes mans corglaçades 

per un hivern que ens ha tornat a agafar nus com sempre. 

Bastaria un sol mot per fer més humana l'existència. 

L'home, aquest àngel caigut amb mans ferides          

            i encadenades, 

serva, entre aquest gran escenari de les vanitats, 

íntima compareixença de signes i esperances, 

l'antic desig de captivar la rosada i saber-se. 

I no és res si no és paraula.

         I no és res si no és un raig de síl·labes 

entre la nit urgent i desolada dels dies i els segles. 

Mentrestant, ara sols em calen un pocs anhels 

per conéixer-me

                           i respirar-me  

i acompleixo en ells la meua més alta perseverança:

                  viure, mot.

                               Combat.

Sols això em cal per preservar-me.

                           I basta.

Manuel García Grau

Els signes immutables

Ed. Bromera, 1991

Més sobre l'autor, ací