(Imatge prea d'ací) |
Ens quedarà el poema?
L'esclafit del martell
contra l'enclusa, l'espurna
del sol entre les voltes de l'aire,
aquell giravolt del riu
que els ulls va negar-nos?
o serà tot com l'ombra del fum,
un cassigall d'algues putrefactes
sobre la platja moribunda?
Podrà l'estany dels signes
emmirallar-nos la pols d'aquell cos
entre els clivells dels dits arrecerada,
el desig del foc al fons de la caverna?
o serà tot una ciutat
de cases desolades, el silenci
ensordidor dels boscos sense arbres,
la carassa d'un home que en les teranyines
va enxampar-se?
Qui sap si un dia vindrà
la resurrecció, pels mots, de la carn.
L'íntima realitat (Antologia, 1981-1996)
Ed. 7 i mig, 1998
Més sobre l'autor, ací
4 han deixat la seua empremta:
Tant de bo els mots poguessin ressuscitar la carn. Normalment només ressusciten el sentiment, que ja és molt.
També resuciten esperances... i tantes més coses.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Crec que sempre ens quedarà el poema!!!
Bon vespre.
El poema i tot allò que representa.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada