(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Nus de bandera i uniforme,
sobre mar incommensurable.
Al ras, sobre doble fil tallant
d'instint i paraula,
arma i moneda
rodolant sobre senda de calendari
fins cascada final,
en esvoranc d'incertesa.
Sense cobertura de sinagoga.
En volta celest,
davant text infinit i dinastia de saba.
En creu i cruïlla d'esclat.
En prosa sense solc.
El sarment d'inicis.
En catàleg de forces.
En prolongació.
En continuïtat.
En trajectòria sense murada.
En topografia desplegada.
En la palestra vital: la de la llibertat.
Ocells ferits
Ed. Perifèrics, 2000
2 han deixat la seua empremta:
Bé, de bandera ja en tenim, el què passa és que no ens la deixen lluir...Però el seu estel sempre ens guiarà!!!
Bona nit Jesús.
Arribarà el moment, de segur.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada