(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
I
Els delegats del dia
prop d'aquest llogaret
són els emparrats solemnes:
una pera en cada mà
una poma al cap
Passeu passeu senyors consellers!
II
Quin color us agrada:
el blau el verd el roig
el groc que salta als ulls
el violeta que adorm?
—M'agraden tots els colors
perquè la meua ànima és fosca.
III
Vaig conéixer fa temps uns camins
s'han perdut en l'espai
els retrobe quan dorm
vaig pertot res no em para
ni el temps ni la mort.
Una veu sense ningú
Ed. Bromera, 1989
Més sobre l'autor, ací
[Traducció d'Eduard J. Verger]
PETITE SUITE VILLAGEOISE
I Les délégués du jour / auprès de ce village / ce sont les espaliers solennels: / une poire dans chaque main / une pomme sur la tête / Entrez entrez Messieurs les Conseillers!
II Quelle couleur aimez-vous: / le bleu le vert le rouge / le jaune qui saute aux yeux / le violet qui endort'? //—J'aime toutes les couleurs / parce que mon âme est obscure.
III Autrefois j'ai connu des chemins / ils se sont perdus dans l'espace / je les retrouve quand je dors / je vais partout rien ne m'arrête / ni le temps ni la mort.
3 han deixat la seua empremta:
Potser cal que s'esforci perquè els colors envaeixin la seva ànima...Em sembla que tan el temps com la mort un, un dia ens pararà...
Bon vespre, Jesús.
Quines flors tan boniques, semblen lilàs!!!
El temps, sempre el temps que passa.
Sí, crec que són lilàs, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada