[Fragment]
Mentim perquè podem, només un joc vas dir
un joc entre nosaltres, opcions les possibles
infinites no són
totes, és que només
com veus, és que en són moltes i no tindrem prou vida
per a comptar-les totes ni tots els meus passats,
cavalls ara en la fosca, boira
entre les suredes,
són ells al cor d'un bosc, els meus avantpassats
i les armes que usaren o les que es feren fer
i de la sang vessada
la boira o gas cicló
entre aquells murs tombats, les tombes saquejades,
tu ho has dit no pas jo, tu ho has vist no soc jo,
no vull ser ja més tu, no vull ser més un "tu",
deixeu-me ser un "jo", lleveu-me aquest dolor,
el calze enverinat, els somnis i els records,
la
llum de la memòria...
Isaïes Minetto
La pedra del temps
Onada Edicions, 2020
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Ningú vol ser "tu", tothom vol ser "jo", i que la llum de la memòria ens porti els somnis i els records...
Bon vespre, Jesús.
Ser "jo" suposa, de vegades, ser tu també.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada