(Imatge no identificada pressa de la xarxa)
XIII
Un nou estiu s’acosta.
Reverdeix —saps?— aquella mata amiga
que tan sovint freqüentàrem, mentre
volen alt les milanes i els auguris.
Tot parla de Tu, en aquest redol d’encís,
i cada cop és més proper l’instant
de la trobada. Llavors adesarem l’indret,
segarem les males herbes
i compareixeran de nou les oronelles:
serà el senyal definitiu, la prova fefaent
i irrefutable que mai no marxares.
Miquel Àngel Lladó Ribas
Sota l'esqueix, la tanyada
Viena Edicions, 2022
Més sobre l'autor, ací
3 han deixat la seua empremta:
Per com estan les orenetes, sembla que s'acosti la tardor, totes juntetes a pun de marxar! A més amb el fred que fara aquests dies...
Bon vespre, Jesús.
A mi m'agraden a l'estiu quan van i vénen per l'aire contínuament.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Aquest " la prova fefaent/ i irrefutable que mai no marxares": és preciós.
Publica un comentari a l'entrada