EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 30 de març del 2022

UN NOU ESTIU S'ACOSTA

(Imatge no identificada pressa de la xarxa)

 XIII

 

Un nou estiu s’acosta.

 

Reverdeix  —saps?— aquella mata amiga

que tan sovint freqüentàrem, mentre

volen alt les milanes i els auguris.

 

Tot parla de Tu, en aquest redol d’encís,

i cada cop és més proper l’instant

de la trobada. Llavors adesarem l’indret,

segarem les males herbes

i compareixeran de nou les oronelles:

serà el senyal definitiu, la prova fefaent

i irrefutable que mai no marxares.


Miquel Àngel Lladó Ribas 

Sota l'esqueix, la tanyada

Viena Edicions, 2022

Més sobre l'autor, ací


3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Per com estan les orenetes, sembla que s'acosti la tardor, totes juntetes a pun de marxar! A més amb el fred que fara aquests dies...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

A mi m'agraden a l'estiu quan van i vénen per l'aire contínuament.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Helena Bonals ha dit...

Aquest " la prova fefaent/ i irrefutable que mai no marxares": és preciós.

Publica un comentari a l'entrada