PASSEJAVA LA MEUA SOLEDAT...

(Imatge pròpia)

Passejava la meua soledat sense tu

pels carrers i els jardins, t'escrivia aquests versos,

el teu nom als diaris, ara que ja no hi eres

i volia el temps tot per a viure'l amb tu.

I m'omplia l'orgull d'haver-te estimat tant,

i, amb tu, tantes més coses: la joventut, la vida,

els trens a mitja nit, cossos d'agost i nard.

Vaig sentir quant cert era: per a saber d'amor,

per a poder aprendre'l, s'ha d'haver estat sol

i s'ha d'haver tastat un mateix amor sempre

en cent diferents cossos. Així vaig encetar

escrits vius plens de noms, les obres del meu temps,

un temps on estimar fou fonament i centre,

temps jove que tancava l'amor que m'oferires.

Gaspar Jaén i Urban

Fragments

Eliseu Climent, editor; 1991

Més sobre l'autor, ací.