(Imatge pròpia) |
Passejava
la meua soledat sense tu
pels
carrers i els jardins, t'escrivia aquests versos,
el teu nom
als diaris, ara que ja no hi eres
i volia el
temps tot per a viure'l amb tu.
I m'omplia
l'orgull d'haver-te estimat tant,
i, amb tu,
tantes més coses: la joventut, la vida,
els trens a
mitja nit, cossos d'agost i nard.
Vaig sentir
quant cert era: per a saber d'amor,
per a poder
aprendre'l, s'ha d'haver estat sol
i s'ha
d'haver tastat un mateix amor sempre
en cent
diferents cossos. Així vaig encetar
escrits vius
plens de noms, les obres del meu temps,
un temps on
estimar fou fonament i centre,
temps jove
que tancava l'amor que m'oferires.
Fragments
Eliseu Climent, editor; 1991
Més sobre l'autor, ací.
2 han deixat la seua empremta:
Passejar la soledat, acompanyat del record d'haver estimat algú, pot ser un petit plaer...
Bon vespre, Jesús.
Millor seria passejar la companyia, però...
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!!
Publica un comentari a l'entrada