EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 20 de juliol del 2014

PENSAMENTS PINTATS (XXIX)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La vida és tan immensa com el mar però sovint vivim en illes desertes.

Publicat per Calpurni a les 21:18
Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

3 han deixat la seua empremta:

Joana ha dit...

Viure sovint al desert intensifica les capbussades en alta mar.
Una abraçada

20 de juliol del 2014, a les 21:42
M. Roser ha dit...

És que de vegades hi ha illes tant atapeïdes de personal, que fins i tot bé de gust això de l'illa deserta...
Bon vespre, Jesús.

21 de juliol del 2014, a les 20:18
Calpurni ha dit...

Es a dir, que encara que vius en una illa, vius la vida.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

24 de juliol del 2014, a les 0:00

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)