(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
LLÀTZER
Els savis varen sentenciar que no caminaries
i de genolls t'esmunyies pel pis
com una menuda sargantana.
El temps va despertar alguna cosa de tu
(potser l'ànima adormida)
i va donar llicència per alçar-te.
Des de llavors i durant molt temps,
les nits et van acompanyar
per recórrer el menjador, la cuina, els dormitoris...
no hi havia repòs per al teu desfici.
Córrer tot gronxolant els malucs et feia riure.
Jo m'adormia en sentir el no parar
dels teus peus descalços pel passadís.
Pell d'ànima
Tres i quatre, 2018
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Veig que algú es va sobreposar a un problema que tenia, segurament amb molta força de voluntat...
Bona vesprada, Jesús.
Les dificultats estan per a superar-les, no?
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada