 |
| (Habitació d'hotel, Edward Hooper) |
L’última parada del llarg
viatge
a la cambra de l’hotel.
Medita,
s’angoixa mirant les busques
del rellotge.
Caminen, caminen; un segon, un
altre...
Un minut, un altre... Una hora,
una altra...
Cronofòbia,
cronofòbia, cronofòbia!
No s’aturen, no s’aturen, no
s’aturen.
Tapa l’espill, clou les
parpelles.
La seua imatge llança estelles
de temps, de temps, de temps...
I ara? Sonen les campanes de la
catedral.
Foll, busca la forma del temps ―dura
fesomia,
estranya figura que habita els
indrets de tots els camins―
per a desbudellar-la amb la mà impacient
i assassina d’un escorxador.
No hi és, no hi és, no hi és!
La fugida inútil, inútil,
inútil...
Només li resta la paüra, la paüra,
la paüra...
(Darrere,
sobre el llit de l’habitació,
mor una paraula tremolosa.)
Entrades
6 han deixat la seua empremta:
Ens has deixat el cor bategant a tota marxa...
Per més que mirem les busques del rellotge, el temps no s'atura, i és inútil fugir...
Bona tarda assolellada.
Cronofòbia, realment és així, quan el temps arriba a causar la por de l'absència, de l'oblit, de l'amor que no arriba; i la por es fa més gran.
M'ha meravellat.
Gràcies pels immerescuts comentaris.
Salut i poesia.
Cau un silenci de plom,
mentre ressonen altres sons
en la petita habitació.
L’hotel de sempre,
l’habitació
que altres cops han triat,
els llençols
que potser s’han canviat.
Tot espera un niu d’amor,
d’un amor amagat,
cauen els instants
d’un rellotge foradat,
obren un temor
a cada moment més gran.
La nit pinta les parpelles
de són i ansietat,
la lluna balla un ball cansat,
lent en el seu caminar,
de tant en tant
les campanes
em volen despertar,
cants d’angoixa
em foraden per tots costats.
Carrers foscos,
finestrals tancats,
vents que udolen
per entre altres llars,
les parets es pinten
amb colors de soledat,
la mà em diu que el temps s’acaba
i s’estreny
com si em voles matar.
Ai! D’aquell temps.
Ai! D’aquell mirar.
Ja s’enfosqueix el jorn
i el meu estimar.
Ai! Que ho saps,
que silent no et vull,
nua al meu costat.
Una altra interpretació d'una habitació d'hotel. Bon poema. Gràcies "qui sap si" per la visita.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada