EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 23 de maig del 2013

PENSAMENTS PINTATS (XXII)

(Parell de sabates, Vicent  van Gogh) 

Amarre les sabates del present amb els cordons del passat per a caminar cap al futur.


Publicat per Calpurni a les 22:17
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

3 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Passat i futur estretament lligats.

24 de maig del 2013, a les 13:00
M. Roser ha dit...

Som el que som, al present, gràcies al passat i els dos ens condicionen el camí del futur...
Bon diumenge.

25 de maig del 2013, a les 19:01
Calpurni ha dit...

Per a mi el present és tan canviant que immediatament és passat. Només ens queda el futur?
Salut i poesia.

26 de maig del 2013, a les 10:06

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)