EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 30 de desembre del 2023

[TU CREDI DI ESISTERE,...]

 

(Dona planxant. Picasso. Museu Guggenheim)

[...]

Tu credi di esistere, bardata di argentí,

la corona in testa di regina madre,

i piedí chiusi dentro scarpe felpate,

il ventre fasciato dentro bende fatate.

E invece sei morta. La tua vita l'hai persa

nel momento che ti sei lasciata spaccare

la carne dalla testa molle e lucida del

primo figlio adorato che sa di paraffina.

La morte certo è dolce e pudica.

Se poi una morta fa anche le faccende di casa,

e lava e stira e cuce e risponde sí sígnore,

ecco trovata la soluzione degli enigmi familiari

Una mofia si può anche venerare e baciare e

colmare di tenerezze e ambigue carezze filiali.

[...]

 

-----

 

[...]

Tu creus existir, abillada amb argent,

al cap la corona de reina mare,

els peus tancats en sabates pelfades,

el ventre enfaixat amb faixes encantades.

I tanmateix ets morta. Vas perdre la teva vida

en el moment en què et deixares trencar

la carn per aquell cap moll i lluent del

primer fill adorat que té gust de parafina.

Certament la mort és dolça i púdica.

Si després una morta fa també les feines de casa,

i renta i planxa i cus i contesta sí senyor

vet aquí la solució dels enigmes familiars.

Una morta es pot fins i tot venerar i besar i

agombolar amb tendreses i ambigües carícies filials.

[...]


Dacia Maraini

Dones Meves

Edicions Alfons el Magnànim, 1992

Més sobre l'autora, ací


[Traducció d'Antoni Arca]

dimecres, 27 de desembre del 2023

ARRUIXAR


(Imatge no identificada presa de la xarxa) 

ARRUIXAR

 

Lleva’t

d’aquí.

Que em manquen aigua i salabror:

el tast eixut de qui no vol.

Si no em veus a llenigar

ves-te’n,

arruix!

El meu desert rega quan rega.


Jèssica Ferrer Escandell

Som aquí

Adia Edicions, LaBreu Edicions, Cafè Central, Edicions del Buc, 2022

Més sobre l'autora, ací

dijous, 21 de desembre del 2023

CELOBERT


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CELOBERT

 

Llit de llum, la nit.

Silenci intermitent d’estrelles.

Hores mudes de temps

respiren la cadència d’un ensomni.

En el fons del dia, la nit

com un cos destapat sota la pell.

La nit de veu com una reflexió,

una intempèrie.

Port de la llum, la nit

en celoberts de pau.


Rafael Casanova

Espai Fugaç

Edicions Brosquil, 2004

Més sobre l'autor, ací.

dilluns, 18 de desembre del 2023

TORN DE NIT

                                                                     (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Torn de nit

 

Dorms i, ni adormit, el crim

no para. Et miro, em sé

distreta i, ni adormits, el crim

no para. Encara menys

si et busco demanant-te

que no paris. I no para i

no s’atura, ni de nit, la roda

oscada.

              Dorms. Rondina

un motoret endins de mi.

Endins de tu. I la roda

oscada de la nit: el crim

no para. El crim treballa.

Mira’m. Dic: t’estimo molt

sincera i ni estimant-te

no s’atura, ni de nit, la roda

oscada:

              dorm. Dorms

però, ni adormit, el crim

no para: el fum, la màquina.

Somnàmbuls som ferralla.

Som la roda assalariada i

tu, adormit, devora mi

ets un pulmó i vas respirant-la i

no s’atura, ni de nit, la roda

oscada.

              Dorms. Dormo i

veig, pertot, que el crim

no para. Lenta i vegetal hi ha

una malura subterrània. Tot

ho infecta un engranatge: el crim

no para. El crim treballa i

no s’atura, mai de nit, la roda

oscada.

 

Maria Sevilla París

Plastilina

Editorial Fonoll, 2021  

Més sobre l'utora, ací 

divendres, 15 de desembre del 2023

FUGAÇ


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

{ fugaç }

 

res hi queda d’allò fugaç

          l’andana buida

          el dubte tal volta

d’haver-ho fingit tot

                    la vida com a mínim

d’haver interromput massa prompte

     les necessitats una a una

     la seua puntualitat

mirant per la finestreta

                          tan reduïda del temps

            aquelles vies despoblades

                que mai no han conduït

                                                        enlloc


Francesc Pastor i Verdú

Tan fugaç

Edicions Món de llibres, 2023

Més sobre l'autor, ací i ací

dimarts, 12 de desembre del 2023

[A L'ANDANA HI HA UN POU...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


A l’andana hi ha un pou de llum, una maroma de jorns tremolosos que navega els anys i la rodalia. A l’andana hi ha un bosc de fam, un badall de trens dins la memòria. I un pam d’asfalt fonent-se amb els raïls en els túnels secrets de les primaveres.


Marisol González Felip

Paral·lelament,1996 (dins d'Antologia Cordial)

Editorial Neopàtria, 2022

Més sobre l'autora, ací

dissabte, 9 de desembre del 2023

ABANS DELS PRIMERS MOTS


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Abans dels primers mots

 

Abans dels primers mots on era la paraula?
No romania enclosa
a les rels ufanoses

de les antigues molses
ni al miceli isard
dels fongs més primitius. Raïa al regne atàvic

on res tenia forma,
ni nom, ni adjectiu. Mes l’art inconegut dels ressorts de la glotis en va fer consciència.

I tot el que abans era sols fou anomenat.


Joan Tomàs Martínez Grimalt

Fosca negra

LaBreu Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací



dimecres, 6 de desembre del 2023

AL MERCAT

 (Imatge pròpia)

Al mercat

 

Hi ha poca gent

al mercat aquest dissabte.

Ja he vist els caps badats

dels animals, els ulls esbatanats

com els porticons de casa.

Ja he vist els fetges tebis exposats

i els crancs agonitzant una balada

tan trista que a un nen se li escapa el riure

i el seu pare no la sent, com brama.

He tirat el cap enrere i m’han tibat

els músculs i els tendons del coll

i he assaborit el límit grana de la carn

i la consciència de ser gran

i de ser jove a la vegada.

 

Marina Miralles Mestre 

Llavors

Pagès Editorial, 2023

Més sobre l'autora, ací

diumenge, 3 de desembre del 2023

POETA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POETA

 

Voldria enviar-me'I d'un glop,

però, el temps, pastós,

se'm queda entre les dents,

mentre la gent

compra i compra andròmines

per guarnir de primavera la casa

i, aqueferats, pengen geranis a les baranes,

paren taula i cadires de teka

al bat del sol de la terrassa,

per ensenyar-les,

no pas per contemplar la posta,

car ells tenen

massa deutes a satisfer

per poder perdre l'estona

amb ximpleries de poeta.


Nati Soler

Qui ets, poeta? (2a antologia poètica CEM)

Bubok Publishing S.L., 2018

Més sobre l'autora, ací