[ACÍ, A LA VIDA, TOT ÉS MASSA TÈRBOL...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ací, a la vida, tot és massa tèrbol.

A banda de l’angúnia que mai no ens oblida,

hi ha una guerra

tacant, prenent-li foc al mapa,

enllà lluny.

Als ulls venen imatges

que ens la mostren

de tant en tant, ferint-los.

Enllà, els homes, tots brutedat,

sostenen

la mort per la cua.

Les dones ja no són dones,

són feres

amb el cadell al coll,

i cauen

les ciutats al buit:

enderrocs i cadàvers

fan muntó... ¿Què et diria?

He isolat una imatge

 –imatge feta veu–

i te la porte al cercle,

on potser romandran encara,

molt tímides

partícules d’ulls vius,

concavitats d’orella...

Mira i escolta.

(i adorm-te tu també

xiquet, fill, home meu.)

 

Maria Beneyto

El que resta d'un clam perdut. 37 poemes inèdits

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

LA VISITA DEL DISFRAZ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Han venido a la casa libélulas y trasgos,

mariposas nocturnas a sapos adheridas,

tigrecitos con hambre de inocente gacela,

capitanes piratas irascibles y fieros,

feas brujas que ocultan a tímida muchacha

y al revés, damiselas que el súcubo sostiene.

Me dan besos, me atacan, pellizcan mis flaquezas,

me recuerdan perdida, casi ciega y silente

en las inmensidades de donde me sustraen,

pero nunca me escuchan si les hablo del agua,

ni entienden, si traduzco el viento a sus oídos.

Del hielo sacan trozos de mi antiguo cadáver

y me muestran los ojos, los dientes que tenía,

sin dejar de mentirme inefables recuerdos

que, aseguran, desnacen a posible presente:

Amores ya perdidos, ausentes y olvidados,

que buscan encarnarse en ahoras, en lunas,

en música, en jardines, en caricias prescritas,

en góndolas que pasan bajo el arco de triunfo...

(Mis trágicos lisiados, mis mendigos, mis locos,

mis gatos, sor Cecilia, mis payasos, mis muertos,

se ríen al mirarnos.)

Maria Beneyto

(Poema inclós al CD Diàfora produït pel grup poètic "Argila de l'Aire")

Més sobre l'autora, ací.

Ací es pot gaudir del poema recitat magistralment per M. Carmen Sáez, poeta i membre del grup Argila de l'Aire.

Poema enviat al poeta Joan Navarro per al seu Llibre del Tigre.

MARIA BENEYTO

Ha mort la poetessa Maria Beneyto i Cuñat. Tenia 85 anys.

Començà a escriure en castellà i prompte ho va fer en valencià.

Als anys 50 estigué vinculada al grup Torre al que pertanyien entre altres, Joan Fuster, Jaume Bru, Xavier Casp o Sanchis Guarner.

Alternà la seua producció poètica amb la narrativa.

----

Ací podeu trobar més informació sobre ella.

 HEREUS

El meu batec de vida, no aqueix dring de paraules

retallades, podades, fetes música fàcil.

Sols el batec, la vida solament per a dir-vos

que estic viva, dissolta en vèrgens alegries.

Ai companys meus d’origen, els que viviu en terra,

quina abraçada meua, o llaç de llum o força

—d’aqueixa nua i tendra i terrible com l’aigua—

acoste en el silenci que em tanca i em limita!

Pot ésser que en jorns àcids no sospiteu encara

aquest lluminós cercle de garlandes i braços.

Sóc voluntat feréstega de romandre dins l’aire,

i en l’espai d’algun dia ja sabreu que sóc vostra.

Ocorrerà de sobte, netament, sens miracle,

com van ocórrer sempre les més senzilles coses.

Direu: què és aiqueix núvol blanquinós i festívol

que se’n va per deixar-nos alt i pur el nou dia?

Què és aquest mar blau vívid, amb veus de sol petites

dient-nos a l’uníson frases mai no escoltades?

Quina llum de sorpresa cerca en flames els arbres

del camp adust, i acosta les muntanyes perdudes?

O millor, qui és qui baixa aquest bell ram d’estrelles

als afores més trists de la ciutat, cridant-nos?

I jo estaré entre Déu i l’alegria

dient-vos: «Ací estic. Jo sóc aquella.» 

              Poesia (1952-1993), Ed. Alfons el Magnànim