[LA MORT, ...]

 

(Imatge pròpia)

La mort,

              et feu un do,

i et somnià lliure.

 

Vas voler ajudar-te,

i et somniares dansa

efímera entre clarianes.

 

Perseguies el sol,

que mai

no es cansa de clarejar.

 

En passos sense escull,

rebrollares en vida resplendent

que t’obrí de bat a bat els pètals

i et vessà aromes oblidades.

 

Ara ets flor evanescent

de totes les absències

al somni compartit

entre la mort i tu.

 

Isabel del Pilar Valero

Com una nina russa

Pagès Editors, 2026

Més sobre l’autora, ací

[QUAN HE SOMIAT...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quan he somiat

rieres d’argent

i gorgs d’espills impàvids,

banys de cítares

de malva-rosa ingènua,

i càlides roses

en l’atzur del domàs...

m’he extasiat en el seu poder

i en la fragilitat seua.

 

Si torna l’au vindrà l’amor lent com les pregàries

que naix tan subtil

com s’albirarà la nit que l’hostatge.

 

Guarda’m la joia,

noia de mel;

obre la porta

al foc de la lluna.

 

Té l’ànima de l’àmfora.

Té l’esguard del pebeter,

la veu d’Aldebarà.

la seua cintura és la timba dels àngels.

 

Guarda’m el jorn,

noia de rosa;

obre les portes

a l’alba més neta.

 

Si torna l’au vindrà l’amor lent com les pregàries

o aquesta llarga caravana que cerca

el destí de la mar.

 

Les alforges dels camells...,

quins tresors no transporten!:

El goig del nard,

el somni del llir

l’alegria més polida,

cap carícia estranya,

el firmament d’un bes.

 

Josep Mir

He vist Diògenes que esbocinava el bol

V Premi “Manuel Rodríguez Martínez”, 1988

Més sobre l’autor, ací i ací

COM DELS OCELLS, EMANA DEL MÓN LA CALOR

(Immortal. Liang Kai)

 

COM DELS OCELLS, EMANA DEL MÓN LA CALOR

 

Davalles la nit

i els coloms t’acullen:

parrupegen calms.

---

Un carrer estret

a l’esquerra amb ombres.

Pixats, geranis...

---

L’estiu s’atura

i espera excitat,

rugint rere el mur.

---

Intransitada,

solitària fosca.

Tenebra d’arbres.

---

Deixalles, vòmits.

Com dels ocells, emana

del món la calor.

---

Somies perdut,

roder, amerat, feixuc.

El vent et lladra.

---

Algú camina

davant teu, i tu davant.

Sou tu i l’eco.

 

Antoni Defez

Com dels ocells, emana del món la calor dins de La quietud de les pedres 

Viena Edicions, 2004

Més sobre l'autor, ací i ací  

 

 

CREIXEN REMORS

(Imatge pròpia)

CREIXEN REMORS

Es perd la intensitat

en els colors del capvespre

fins fer-se tènue,

quasi imperceptible.

Després,

       vindrà la nit,

l'alba, el migdia...

i, a les palpentes,

tomaràs a somiar,

a escriure esborranys

sobre el futur,

amagatalls d'un horitzó

imprecís,

            combatut,

de bat a bat,

amb la sang,

com el guerrer

que esdevé la glòria

ribetejada d'impossibles.

Maria Carme Arnau i Orts

Paraules sota la pell de l'univers

Ed. Tabarca, 2012

Més sobre l'autora, ací

NASCEMOS PARA O SONO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NASCEMOS PARA O SONO

Nascemos  para o sono,

Nascemos para o sonho.

Não foi para viver que viemos sobre la terra.

Breve a penas seremos erva que reverdece:

Verdes os corações e as pétalas estendidas.

Perque o corpo é uma flor muito fresca e mortal.

---

NAIXEM PER A DORMIR

Naixem per a dormir,

Naixem per al somni.

No hem vingut a la terra per a viure.

Aviat serem herba que reverdeix:

Verds els cors i els pètals desclosos.

Perquè el cos és una flor molt fresca i mortal.

[Traducció del portugués feta per mi]

---

Nacemos para el sueño, nacemos para el sueño.

No hemos venido a la tierra para vivir. Pronto seremos yerba que                                                 apenas reverdece;

verdes serán los corazones y los pétalos abiertos.

Nuestro cuerpo es una flor fresca y mortal.

[Traducció al castellà feta per Antonio Gamoneda: “Mudanza”, diu ell]

Herberto Helder

                                  De Cicle náhuatl en Bebedor nocturn

Portugália Editora, 1968

Més sobre l’autor, ací

POETES LLETRAEDETANS: PURA PERIS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

COM NO SOMIAR-TE

Com no somiar-te 
si com un lladre 
emparat per la fosca nit 
sigil·losament has entrar al meu llit. 
Com no estimar-te 
si com la llum de tardor 
la rialla dels teus ulls 
enardeix el meu cor. 
Com no oblidar-te 
si com el tardorenc vent 
despulla els arbres,
sense tu sóc el no-res. 
Com no somiar-te...

Pura Peris

Tasts de vida

Germania, 2014

Més sobre l'autora, ací