A ALGUNS QUE S'ESTRANYEN DE NOSALTRES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A ALGUNS QUE S'ESTRANYEN DE NOSALTRES

Nobles i bells senyors inconscients feliços

multiplicats cofois entre els miralls

d'Aranjuez o Versalles,

per gala coronats de barretina

frígia,

oh jacobins beats i gaditans metòdics,

ben satisfets i grassos en esperit,

us conec el rebuf quan ens trobeu

arbre torçat, mesell, tan obstinat a viure,

en un racó molest

del racional jardí geopolític.

I què hi farem, si som el poble-nosa,

si el món, almenys aquí, es refusa a assemblar-se

a la imatge que en fa el vostre desig?

No heu d'esperar que presentem excuses.

 

Jordi Sarsanedas Vives

Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989)

Edicions 62, 1989

Més sobre l0autor, ací

ENMIG DE TU I DE MI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ENMIG DE TU I DE MI

Enmig de tu i de mi hi havia tantes roses;
la pressa de l'amor desféu les més descloses.

El so de les besades entemorí els ocells;
callaren els més dolços, fugiren els més bells.

I anem deixant enrere la humil gentada morta,
occits com de l'empenta del remolí que ens porta:

els dies, tal vegada de cel i d'or curulls;
caiguts bocaterrosa mai no els hem vist els ulls.

Jordi Sarsanedas Vives

Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989)

Edicions 62, 1989

Més sobre l’autor, ací