DES DE LA CAMBRA IMPERSONAL DE L'ESCRIPTURA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

DES DE LA CAMBRA IMPERSONAL DE L'ESCRIPTURA

 Entre dos rams de flors
                     (de foc les margarides
                     les roses d'ombra encesa) 
quina delirant arquitectura aquestes flames 
de bell perfum llunyer i visió verda.
                    Diagonal de la llum a la fosca.
                    Refrescants onades de rellotges. 
A cada límit de l'esguard, 
voltat de fulls deserts i amics 
bruts d'impotències o inicis, 
sota un lluent cercle els mots manuals, 
a l'escalf dels records, 
i emboirada l'estança 
pels alès de les eines, 
bubotes cordials que l'acompanyen
                    (cendrer i fum
                    llibres de neu petjada
                    ceràmiques com ulls
                    finestres estimades), 
l'home que escriu, aquest, 
s'escriu a si mateix d'ençà mil vides, 
es descobreix naixent 
a cada instant distint, 
repeteix obstinat 
la sempre delitosa artesania d'expressar-se.

Josep Piera

Mel-o-drama

Edicions 62, 1981

Més sobre l'autor, ací i ací

[L'AMOR ÉS UN COSTUM...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L'amor és un costum ben educat      
com rentar-se les dents cada matí 
que necessari ens han, i ens hem, creat 
i venç la solitud en pronunciar-se. 

D'això, però, que un cert públic correcte 
entén en dir amor 
n'és fàcil despullar-se i n'és higiènic 
si hom té a l'abast l'estoig 
d'un record sense fons, de maquillatges, 
i l'esguard ben atent 
davant una finestra qualsevol. 

Viure ofert a la vida 
no pas nugat a un arbre com vençut.

Josep Piera

  Crits baden la tarda melodiosa

Septimomiau, 1979

Més sobre l'autor, ací i ací

HI HA MOMENTS QUE TOT CAU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Hi ha moments que tot cau.

Com un vidre

cau la mort dins el cau del cervell

com el cos del silenci

espill que fou bell i ja és vell.

Hi ha moments

que tot cau. De les mans

cauen ànimes de marbre

com versos gelats o pedres fosques

i són els ulls un pou

tot tarquim

sense rels

i tot por.

Cau la nit com un cau.

I la llum

cau de vida

cau del cel   

          cendra o neu

cap a l'avenc dels morts

lents cabells

d'un vell Déu.

Josep Piera

Renou: la pluja ascla els estels. Renou

Tres i Quatre poesia, 1976

Més sobre l'autor, ací.

ALLUNYA'T DEL MEU COR, VALÈNCIA...

(Banys de l'almirall, València)

Allunya't del meu cor, València,
vull oblidar-te, jardí
amb flors que ja no estime.
Ciutat partida, cap home
no pot amar-te! Esqueixada
per la fulla esmolada de la fam
i l'encalç politeista.

Alí ibn Hariq (1156-1225)

Els poetes aràbigo-valencians, Josep Piera

Alfons el Magnànim, 1983

PUNT DE LLIBRE (VII)

El cau de Calpurni us ofereix un altre punt de llibre. En aquest cas es tracta d'un poema d'amor del poeta valencià Josep Piera.

ARA

(Imatge presa d'ací)

Ara que ja no ets, amor, ets més que mai.
Ara que ja no et tinc, amor, et vull de veres.
Ara que ja no ets, amor, ets esperança.
Ara que t'he perdut, amor, ets meu per sempre.

L'amor, amor, és així: és, si no és.

                                                    JOSEP PIERA