III
Com saber encara un lloc de tu
on reposar la mà, badada,
—un frec— i no sentir el gel
que em crema el palmell i m'escup?
Com en sabré aquest cau de tu?
Se'ns han conglaçat les carícies
que antany ens modelaven, i ara
nostres cossos són ganivets
afilats, esquerps, ignorats,
com arestes no encadellades.
El dol i
la pedra
Ajuntament d’Algaida, 2015
Més sobre l’autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
tu que vens assedegat de paraula que és remença
tu que cerques cau antic en els còdexs de l’abís
desa el desig lluny del foc de la lletra
i destrena l’àmbit orb del teu encís
cerca en els mapes que es remouen al teu ventre
a la terra primigènia que recorre el teu destí
tot és ancestre, magma i renís
Llibre de revelacions
LaBreu Edicions, 2020
Més sobre l’autora, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
