[ULISSES VA VOLAR...]

(Cap d'Odisseu d'un grup de marbre hel·lenístic d'època romana que representa Odisseu 

encegant Polifem, trobat a la vil·la de Tiberi a Sperlonga, Itàlia)

Ulisses va volar     cap a Los Ángeles.

Vaig compartir     un vol amb ell

i un grapat de sirenes.       Jo vaig tirar

cap a Yosemite,       però ell volia

molta vida, viatjar       a tot volum,

moure’s en helicòpter       per sobre el trànsit brut.

A les notícies       van explicar

que havia mort       en accident.

La boira, el dolor       dels ulls entre les celles,

no hi ha paracaigudes       per a la vida.

A l’avió,       m’havia encomanat,

entre sirena       i sirena i sirena,

una biografia        autoritzada.

Ara hauré de quedar       amb Penèlope a Grècia.

 

Josep Lluís Roig

La fam tendra

Bromera Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací   

[L'HORITZÓ M'ATAÜLLA...]

(Imatge pròpia)

L’horitzó m’ataülla com un home sorprès

mentre t’espere mentre es disfressa de foc

i dol mentre es disfressa de foc que encenen

a la vora, a la vora d’un mar, un foc

que jo travesse. No com concentrat, com sense

dolor. No. Em creme mentre t’espere

perquè sé que no vindràs mentre

l’horitzó ja no sembla res i les últimes restes

del foc són brases que ploren incrustades als meus peus

perquè sé que no vindràs.

Josep Lluís Roig

La llum del curtcircuit,

Editorial Bromera, 2018

Més sobre l'autor, ací

[SÉ QUE NO M'IMPORTES]

(Imatge de la pel·lícula King Kong, 1933)

Sé que no m’importes. Ho sé, amb totes les lletres.

La teua puta cara de santa encantadora

de serps. Jure que no m’importa

gens. Encara que caiga a sobre meu l’edifici

aquell de Manhattan on un goril·la caçava

avions i la teua bellesa mentre em veus

i somrius però dic que no per dins

encara que em caiguen a sobre tots els edificis

de Manhattan, tota la gran illa granítica

de Manhattan, mentre tu somrius i, hòstia,

posen remember pels altaveus i se m’ericen

fins i tot els pèls de llocs que desconec quan

arribes i em toques. Només una mica. Al braç.

I tanta paret i tants blocs de granit o calcaris

i tants quilòmetres de mur absurdament alt,

llarg fins l’infinit, i tot per terra per una merda

de música remember i tu que ni em dius res.

Només somrius.

Josep Lluís Roig

La llum del curtcircuit

Editorial Bromera, 2018

Més sobre l'autor, ací

SOBRE EL DESIG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El desig és una pedra que sura 
sobre l'aigua. Només importa aferrar-s'hi 
amb l'instint de sobreviure. No importa 
res més: tan bon lloc per morir és un pou 
com el més bell finir del jorn a la platja, 
negra i tropical, de Limbe, sota els mateixos 
peus del volcà. Només el desig ens salva 
en el desig. Només el desig fa surar la pedra 
que som, ja condemnada al fons, des de massa 
abans de l'abisme. Només el desig. 
Sols el desig caduca i ens enfonsa fins al fons. 
És aleshores que percebem, refractat, 
quelcom de millor que un somni on nada l'aire 
sobre l'aigua. Llavors comença la cacera. 
Només amb el desig, només des del desig, 
fins al darrer jorn contra el desig.

Josep Lluís Roig

La presó de l'aigua

Ed. Bromera, 2005

Més sobre l'autor, ací

DESFICI DE PARADÍS

(Imatge pròpia)

II

T'he vist passar amb el gest de les hores,

ignorant de sorpreses,

reclam de paraules.

Perfecta,

has recollit els versos dels poetes.

Josep Lluís Roig

Amb el gest de les hores

Editorial 3 i 4, 1991

Més sobre l'autor, ací.