Hem descobert la mar,
sentim el dolor present,
la certesa de saber-nos absència,
i el temps desfet en una boira fosca.
Vivim tastant el regust
imaginable d’un instant etern.
Vivint allunyant-nos
de l’esperança d’una manera
profunda i irreparable.
La impermanència
de l'ésser
Edicions Bromera, 2026
Més sobre l’autora, ací
Així com s’escapa la llengua
com la sorra sota l’onada
que no recula no s’escapa
així com s’escampa la parla
com la llum de la matinada
que no diu ni tampoc parla
ni sap la llengua dels humans
així també un seu dolor
a casa a la cabana i al repòs
es van perdre sota l a boira
la casa la cabana i el repòs
endins del bosc sota la boira
hi ha alguna cosa que no va
alguna cosa torta que se’n va
així que intenta fer-se’n càrrec
alguna cosa que és en va si hi va
i prova de copsar-la
així com totes les arrels
que s’allunyen un tros i més
sempre una mica per dins més
així tot el que diu es torna vague
se’n va li fuig i és fum
s’amaga de la flama
i diu se’n va i ve com fum
com ve la pluja i se’n va
de les muntanyes a les valls
la pluja destralera
i va fent i traient tot l’aire
dels nabius i l es vespes
dels fongs i de les nespres
la pluja consentida
de trons llampants
quan diu tot el que diu
que no pot ser res més que baf
per què és per dins una fugida
que no recula
calla.
Això, la pedra. Últim quadern del frau
Edicions 62, 2026
Més sobre l’autor, ací
Què en farem de l’avidesa
ara que ja són tots morts,
els petits desitjos,
els versos agosarats
escrits tan a correcuita?
Hi ha edats que són teves,
edats per als altres,
i edats que no pertanyen a ningú.
Les arrosseguem i prou,
ni feixugues ni lleugeres,
conscients que desapareixen
a poc a poc
com la boira a la Mussara.
Carretera avall.
Era només la boira
Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2024
Més sobre l’autor, ací
Somni
He
vist com caminava per la boira.
El sol s’havia post sobre l’infant.
Ell no sabia encara quin camí
l’emportava, a quin lloc abandonat.
Per la nit, cap estrella traspuntava
entre els núvols plomissos i aturats.
Cada cop més, l’infant s’esgarriava,
però sempre seguia més avant.
Cremaven en la neu unes petjades,
com fil de llum sobre vellut nacrat.
Semblava aquell infant una atzarosa
barca, perduda enmig de l’oceà.
Només la neu i el gel vestia els arbres
del somni on s’ha perdut aquell infant.
Infant, cada cop més, els ulls se t’obren
i brillen amb bellesa extravagant.
Pedra
foguera. Antologia de poesia joves dels Països Catalans
Documenta
Balear, 2008
REI DE LA MARE!
Ai! eixe fill que no he parit, amor,
i que duc soterrat entre la carn;
fill de la teua saba i d’esta sang
que em crema i que voldria repetir.
De nit entre el silenci, sents un plor
llunyà? No sents el seu petit gemec?
Em dol tantíssim el teu fill, amor,
que si t’estim per tu, t’estim per ell;
per un grapat de boira sense nom.
Criatura d’escuma. Nin del vent.
Miqueta d’àngel. Colomet d’enyor.
Rei de la mare. Impossible fill...
Per no ser res no és ni el nostre mort!
Llibre d’Amic e Amada (1980)
Dins Jo tinc una mort petita. Poemes de dol per la pèrdua d'una criatura
Satie
L’hivern i el fred
eren de color blanc.
Un blanc sense malícia
traient el cap en els meus records.
La pura blancor de la boira
cobrint les muntanyes
de la meva infantesa
eren d’una dolça simplicitat.
No era una corona com canta Verdaguer
a l’Oda a Barcelona,
sinó la quietud del lent pas dels instants,
simplicitat de la vida.
Talment la Gimnopèdia primera de Satie.
Escoltant, veig dansar el blanc,
impassible i lent als Tossals
que mig encerclen el meu poble.
Fermí Roig Ferrer
Tot comença amb el
desig
Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial / Cossetània Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
INÈRCIA RETROACTIVA
Has pres un punt de tu
i el descabdelles
i no saps què diràs –massa fumassa
empaitant la claror del pensament,
ermant el principi de llum
que amb la nit s’inicia.
Talment el crit
del batec que dispara la sang,
abeurat amb excés
en la boira del goig. Un punt
de tu no té camí
tret del que torna enrere.
Cantaments
Onada Edicions, 2010
Més sobre l’autor, ací
Tres dols i un tigre
es un tigre que me
destroza, pero yo soy el tigre;
es un fuego que me consume, pero yo soy el fuego
Jorge Luis Borges
Lluents s’apaguen les fulles, la llum
s’obre les venes, els pulmons puden.
Òrfenes de memòria, de vídues ales,
estora ataronjada d’àlbers per terra,
tardor sereu sempre, tigre que ronseja.
Passen, immòbils, trens i estacions.
Us quedàreu a viure a les catenàries
de l’autumne, a mig aire de l’enlloc.
Només la nit torna a mi, de vosaltres,
ulls com lluernes al fons de les andanes.
Quina habitada runa, l’esperança, l’alta
tija verda, ara encenall a la meua mà, or
forestal, duel felí dins la boira —blanc dol
de supervivents, aquesta mort de no morir
ara mateix i en algun altre lloc alhora.
Els focs
ignífugs
Godall Edicions, 2023
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
DOLÇA CAIGUDA
Traspassaràs finalment els límits.
No hi pot haver llenguatge
que pel simple fet de ser dit sigui perdurable.
Et crucificaràs pels escaires
com les aranyes teixint amortiguadors de la caiguda.
L’estimball no serà finit. Sempre, sempre podrem caure
més i més,
fins a l’extinció.
Extints, deplorables,
amb la ignorància de tots aquells
que respiren pols en suspensió tòxica,
seguirem el salt mortal a l’abisme.
No ens podrà aturar ni l’agra boira dels déus.
La literatura no para els salts, els ensucra.
Cremen desordres
Adia Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
die dunklen die Regentoene
Ingeborg Bachmann
La pluja caiguda durant la nit,
¿on és ara mateix, en quines
fulles
de parra, en quin bec d’ocell
fugisser,
en quin espill travessat per la
boira
de les desmemòries? Més encara,
¿com és que ningú no sap on s’encenen
tots els focs de la veritat i
l’aigua
que els sadolla, els ferros
vells incurables,
els turmells tan delicats,
l’edat última?
Algú, de prop, gesticula amb les
mans.
De lluny, la paraula. No em fa
profit
el que hi veig. Projectes
inacabats
sobre la taula, un pitxer de
flors seques,
ploure quan no és temps d’ais i
lletanies.
A colps
Bromera Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
 |
| (Imatge pròpia) |
Josep M. Sala-Valldaura
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
