(Imatge no identificada presa de la xarxa)
MATERIA
ORGÀNICA
De la
muda dels arbres
caic jo
i em
barrejo amb allò que ja és difunt.
Transmuto
cap a nova essència
en la
dansa dels cicles
i
m'estimbo sense por cap a estats ignots.
En
aquesta festa del temps i les coses,
s'esborren
les línies entre jo i nosaltres;
es
confonen els qui van riure dels qui encara riuen
i es
mescla carn encesa i somnis.
Sento
cremor allà on glaça
i
alhora em gelo allà on toca el sol,
trastocada
per l'anhe| que vol viure malgrat el fred i l'obaga
en
l'afany de ser allò que reneix.
Em lliuro
a ser vent que fa caure altres fulles;
em
lliuro a ser tronc, a ser pedra, vermell encès,
excrement,
fressa de riu, rebrot,
bassal,
ocell, capoll,
ou,
ventre, niu,
silenci
de la música de la matèria, quan tot para,
raig de
llum que travessa la boscúria.
Laura Martín Ortiz
Matèria orgànica
Parnass Ediciones, 2021
Més sobre l'autora, ací