[CONSERVA ENCARA...]

 

A Carlitos

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Conserva encara

Les proporcions àuries de la vida.

En un retrat ovalat de làpida recent.

Romandrà així durant un temps dins la consciència

d’algú que nega el dia i la nit. Som aquells instants que

Ben prompte ens deixen de pertànyer i ens neguen rotundament la sensibilitat. Som un

búcar definitiu, mels dies que fa vent i la porta mal tancada de casa nostra. Un entre 

tots els retrats sense emmarcar. A penes sabem com posar fi a una biografia, com 

mostrar les nostres desavinences amb el record.

 

Francesc Pastor i Verdú

Trànsit

Onada edicions. 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

DIMECRES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Dimecres

 

Hi ha una llum diagonal que escapça, groga,

les finestres més altes de les cases.

En tarda laborable tothom porta

les cares més honestes com si res:

és el dia anodí l’indret perfecte

per descobrir ulls amables, bons auguris,

lletjors reals, records de nit d’insomni.

Em sé viva aquests dies, vaig perduda,

eficientment mediocre, en el punt mig

entre la irrellevància i la mentida.

Mentre espero al semàfor com tants d’altres

encara amb el dinar viu al record

i aquella somnolència de les tres

sé que ningú sabrà que no tinc rumb.

He estat anys sense èxit en l’intent

d’esborrar-me sencera per guanyar

mil escales de gris en una feina.

He aconseguit els grisos —no l’oblit.

Penso que, igual que els altres, jo també

sé travessar els carrers sense consciència;

només em queda un dubte, que m’amago:

Pot ser que si jo veig en els seus ulls

preocupacions puerils i grans tragèdies

en mi veuran el buit, el blanc, els ossos?

 

Clara Ballart Lladós

La llum igual

Pagés Editors, 2025

Més sobre l’autora, ací

PREFERÈNCIES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PREFERÈNCIES

 

Sistema d’afectes,

més aviat curiositat primigènia,

cambra de meravelles

que esdevé recull

de consciències.

 

Esguard que arreplega

un bestiari essencial,

selecció fragmentària

truncada entre dues fosques

d’efervescència tisorada.

Toni Veny

La distància que ens argolla

Neopàtria Edicions, 2024

Més sobre l'autor, ací i ací

ABANS DELS PRIMERS MOTS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Abans dels primers mots

 

Abans dels primers mots on era la paraula?
No romania enclosa
a les rels ufanoses

de les antigues molses
ni al miceli isard
dels fongs més primitius. Raïa al regne atàvic

on res tenia forma,
ni nom, ni adjectiu. Mes l’art inconegut dels ressorts de la glotis en va fer consciència.

I tot el que abans era sols fou anomenat.

Joan Tomàs Martínez Grimalt

Fosca negra

LaBreu Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací

CORREDORS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CORREDORS

La ciutat, aquesta mare negligent,
us llença dispersats pels seus canals
i confia que vosaltres solets podreu
trobar una sortida digna. El seu rebuig
és gran, metòdic. No sap com us dieu.
Sou aliment digerit, petits espectres
que en tremolar contra la llum
li tornen una imatge de si mateixa:
una pura consciència.

 

Rafa Mammos

Arbres ambulants

Viena Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací  

PARADOXAL MENT

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

paradoxal ment

 

No hi ha res més perillós que viure.

RICARD CREUS

 

 

He viscut amb la consciència

de formiga al pati de l’escola.

 

En un permanent hivern lectiu.

 

Li he tingut molta,

molta por a la por.

 

En fondíssimes presons

de prudència m’he reclòs.

 

I qui si no jo mateix

ha encastat metòdics vidres afilats

a l’incert mur del desig,

 

i li ha amagat tots els guants

al neguit de les mans.

 

Qui si no jo mateix pateix ara

dolorosa, cruel,

inguarible ferida per tanta vida

malversada a l’altra banda.

Josep Civit Mateu

La taula del nàufrag

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací

ARTEAN, ARTELAN

 

(Il·lustració d'Iñaki Lauzirika que hi ha al llibre)

Artean, artelan

 

Hitzik gabeko hizlari mutuak.

Begi zorrotzak behar dituzten hitzak.

Hots finak entzule trebeen bila.

Kontzientziak asaldatzeko bizigabeak.

Sentimenduak pizteko testurak.

Bihotz hunkigarrien bila dabiltzan irudiak.

Zarata artean isilean bizi direnak.

Sentsibilitateen eskuetatik moldatuak,

esku zabal irekietarantz.

Iheskorrak bezain iraunkorrak...

Lehenengo zirrararen gatibu dira.

Erretinaren preso,

betiko gogoan gelditu edo

momentuan ahaztuak izan.

Beharrezko ziztada gardenak,

hausnarketaren itxaropen izpiak,

bizipenetatik ihesean doazen ametsak,

izaeraren muinera doan autobidea.

Zure etxera bisitan etorrìko ez den bisitaria

---

 

Entretanto... arte. Entre tanto arte

 

Hablantes mudos que carecen de palabras.

Palabras que necesitan ojos incisivos.

Sonidos agudos a la espera de oyentes diestros.

Exánimes para agitar conciencias.

Texturas que despiertan sentimientos.

Imágenes a la búsqueda de corazones sensibles.

Viven en silencio inundados de ruido.

Modeladas por manos delicadas,

abiertas a manos desprendidas.

Tan huidizas como perennes...

viven cautivas de la primera emoción.

Prisioneras de la retina,

permanecen para siempre o,

al instante, ingresan al olvido.

Necesarias punzadas transparentes,

soplos de esperanza de reflexión,

sueños que huyen de las vivencias

autopistas al tuétano del carácter.

Viajero que no llegará hasta tu casa.

 

---

 Entretant... art. Entre tant art

 

Parlants muts que manquen de paraules.

Paraules que necessiten ulls incisius.

Sons aguts a l'espera d'oients dretans.

Exànimes per a agitar consciències.

Textures que desperten sentiments.

Imatges a la recerca de cors sensibles.

Viuen en silenci inundats de soroll.

Modelades per mans delicades,

obertes a mans despreses.

Tan fugisseres com perennes ...

viuen captives de la primera emoció.

Presoneres de la retina,

romanen per sempre o,

a l'instant, ingressen a l'oblit.

Necessàries punxades transparents,

bufs d'esperança de reflexió,

somnis que fugen de les vivències

autopistes al moll del caràcter.

Viatger que no arribarà fins a casa.

Asier Maia Anabitarte

Zuri-Beltzaren koloreak / Los colores del blanco y negro

Oihartzun Kutxa Argitalpenak, 2020

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció al castellà feta per l'autor]

[Traducció al català a partir del castellà feta per Jesús Giron Araque]

VOLDIA ENGANYAR LA SOLEDAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 En mi soledad

he visto cosas muy claras

que no son verdad.

Antonio Machado

Voldria enganyar la soledat

amb alguns mots emmirallats

però la soledat

ressona al mig del gran silenci

i els sentiments no poden ésser dits

només la por

dels mots esquius

només neguit

del dir opac

coneixement

de nul·litats

lleu consciència

de la impotència.

Coloma Lleal

Com si fos una elegia

Fer a mà, 2001

Més sobre l'autora, ací

[POEMA AMB DATA CXI: POESIA MUNDANA]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POESIA MUNDANA

21 giugno 1962

Lavoro tutto il giorno come un monaco
e la notte in giro, come un gattaccio
in cerca d’amore… Farò proposta
alla Curia d’esser fatto santo.
Rispondo infatti alla mistificazione
con la mitezza. Guardo con l’occhio
d’un’immagine gli addetti al linciaggio.
Osservo me stesso massacrato col sereno
coraggio d’uno scenziato. Sembro
provare odio, e invece scrivo
dei versi pieni di puntuale amore.
Studio la perfidia come un fenomeno
fatale, quasi non ne fossi oggetto.
Ho pietà per i giovani fascisti,
e ai vecchi, che considero forme
del più orribile male, oppongo
solo la violenza della ragione.
Passivo come un uccello che vede
tutto, volando, e si porta in cuore
nel volo in cielo la coscienza
che non perdona.

---

POESIA MUNDANA

21 de juny de 1962

Treballe tot el dia com un monjo

i a la nit done voltes, com un gat vell

a la recerca d'amo... Proposaré

a la Cúria que em faça sant.

A l'engany, de fet, responc

amb la mansuetud. Com miren les imatges

mire jo els addictes al linxament.

Amb el seré valor d'un científic

m’observe a mi mateix massacrat. Sembla

que odie i, en canvi, escric

versos plens d'amor precís.

Estudie la perfídia com un fenomen

fatal, com si mancara d'objecte.

Tinc pietat dels joves feixistes

i per als vells no dispose

d'una altra cosa que la violència de la raó.

Passiu com un ocell que, volant,

tot ho veu i en el seu cor es porta

al cel la consciència

que no perdona.

Pier Paolo Pasolini

Poesia in forma di rosa

Ed. Garzanti, 1964

Més sobre l'autor, ací i ací

[SI SER O NO SER ES...]

(El jardí de les delícies, detall. Hieronymus Bosch)

Si ser o no ser és la qüestió, com serà la resta. Perquè ja et pots negar que et facin entrevistes, que en col·lecciones les preguntes com un faq de Crist als seus deixebles. Com qui tramita factures ben a tocar de la grapadora, saps que la consciència és una aberració fruit d’una natura cega, i just l’arbre de la ciència o de la temptació no apareix en cap botànica, que ni pomera era –enlloc no ho diu– ni el domini de la fe comporta cap extracció de sang en ressaca dels dilluns. L’extensió dels camps de text és il·limitada, i si busques murs al jardí ves-hi amb el sarró carregat i records al guarda de seguretat si te’l trobes. I que t’expliqui com el van posar la parella aquella que no s’esperava a ser expulsada, que el paradís, segons no n’informa cap dels sinòptics, el duien certament entre les cames.

Albert Garcia Elena

Tòtem ordre

Ed. Bromera, 2017

Més sobre l'autor, ací