EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Colors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Colors. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 de febrer del 2024

TERRATRÈMOL

                                                        (Autoretrat. Museu del Prado)


TERRATRÈMOL


Llegia sovint durero

els colors, les propostes esquemàtiques,

la neu sobre els pits, o les urpes, lentíssimes i obertes. Com

grapats de raïm madur a punt de caure.

 

Uns anys després, o uns segles,

la terra s’ha endut uns peixos que s’ofeguen, a poc a poc, a l’arena;

un centenar de vidres, cames, cors;

dos rellotges de polsera que es retarden;

la ràdio d’un hotel de mala mort,

 

i la mort mateixa que, ferida en orbs

crepuscles, agonitza possible a hores d’ara,

en un llit sense màrfega, brutíssim,

a un hospital de marraquesch.


Alfons Navarret i Xapa

Genealogies i desencontres

Ajuntament de Catarroja, 2001

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 18 d’octubre del 2023

ANTOLOGIA DE GESTOS DE MARCO POLO

 

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Muntanyes i muntanyes es tenyeixen

de llums crepusculars.

WANG JI

 

Les muntanyes venen, una per una,

a la trobada dels viatgers.

LI BAI

 

[A la ciutat de ZHangye]

 

馬可波羅手勢選集

ANTOLOGIA DE GESTOS DE MARCO POLO

 

Marco Polo deté la caravana

enfront de les muntanyes multicolors de Zhangye.

Tal vegada busca el color de la seua existència

o el de la seda de la seua existència.

Potser busca el color de l’ànima que li acompanya.

Marco Polo vol esbrinar la poesia que s’amaga

rere els colors i ofereix lli persa a canvi de versos.

Amb les caravanes del destí intercanvia

la serenitat dels capvespres de Venècia i teixits de Flandes

per sedes, ceràmiques, cotó i perfums.

Els traficants de colors li ofereixen pinzells de cal·ligrafia

comprats a saquejadors de flors del Jardí de la Meditació,

però Marco Polo els desestima perquè sap que occident

no conec el significat de meditació i tampoc el de transparència.

Quan s’estén la notícia de l’arribada de Marco Polo a Zhangye,

acudeixen de tots els llocs de la Xina venedors de somnis,

viatjants amb pedres precioses de jade

i ambre roig que conté les il·lusions dels amants,

endevins, poetes, especuladors d’espècies i de felicitat,

importadors de batecs, exportadors d’esclaus

i comerciants d’encens i d’essència de brisa.

Malgrat tantes mercaderies, Marco Polo està tot sol

sense santuari que aculla tots els colors de si mateix.

 

Jesús Giron Araque

La dinastia de terracota

Viena Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací

diumenge, 30 de juliol del 2023

POÈTICA


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

POÈTICA

Cercaràs el goig de la bresquilla
a través de les pells perfumades.
Faràs justícia a la bellesa dels colors
i l'estilització de les formes.
Destacaràs fins i tot
la subtil delícia de la sentor.
I després hi diràs la teua,
aquella irresistible passió pel pinyol:
despullament agosarat i suïcida de la paraula,
seducció del teu abisme pel jo més nu i misteriós.

 

Lluís Alpera

Tempesta d’argent

Edicions 62, 1986

Més sobre l’autor, ací i ací


dilluns, 28 de novembre del 2022

[UN RECORD...]


(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

un record 

és un vers 

escrit en l'aire 

jo no vaig tornar 

de dins del rusc 

on envelleixen 

el seu to desnerit 

uns colors maldestres

 

només tinc aquests dies

i núvols per amputar

la seua nit enfurida



cauran llençols i rellotges

dormiran la set

d'un infinit

que m'ha sabut aprendre

el dolor de l'inútil

si aquest vers

escrit en l'aire

a penes plou m'acarona

en caure al buit


vaig perdent fins a l'ombra

fins I’essència ridícula

del bes.

 


Alfons Navarret

Dies de pols i pintura tendra 

Ed. Pont del petroli, 2017 

Més sobre l'autor, ací

dijous, 25 d’agost del 2022

GUARIR EL PA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

GUARIR EL PA

 

Guarir el pa. Entaular el vi.

René Char

 

Apropiar-me d’aquesta claredat,

d’aquest dolor:

que ningú no rebregui papers de colors

sobre el xiulet agut de la memòria:

si no vam saber guarir el pa, si el vam pastar

amb la farina blanca de la mort:

mirar-me les mans d’avui

i no falsejar-ne les relles.


Glòria Coll Domingo

A través

Labreu Edicions, 2022

Més sobre l'autora, ací

dimarts, 7 de desembre del 2021

SIMFONIA DE COLORS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SIMFONIA DE COLORS

 

Algú en mou la maneta. I aleshores,

a la pantalla de la ment, el tot d’imatges

calidoscopiconarcòtiques

des del fons ocular de la caverna.

I els cants del cor pels herois de la Mare Pàtria.

I l'himne. I la bandera. I des del cel,

l'àguila imperial. El gran segell.

La vigilància. El Capità Amèrica.

I el Castell de Walt Disney. La maneta del cinematògraf.

Tres tristos mites. I les anacondes dels pantans més

fondos.

Tot l’odi. I vint-i-vuit infernats més.

«Massa tragèdies, dius, Johnny?››

L’orquestra, i una vegada i una altra, l'himne.

I Silver Surfer ple de ràbia

trucant a les comportes de l'Infern. 


Elies Barberà

Orestes a Newtown

Edicions 96, 2019

Més sobre l'autor, ací


dimecres, 16 de juny del 2021

COLORS

(Foto. Ana Martínez Climent)

COLORS

 

Del senillar

que vora l’aigua creix,

ple de gerdor

vinclant-se al vent:

el verd més fresc.

 

Del roig brusent,

que és al capvespre la flama ardent,

potent fulgor,

tot proclamant el vent ponent:

la llum candent.

 

Del bell collverd

que a l’Albufera viu,

ànec preciós,

fent de la vida un desafiu:

el verd joliu.

 

Del blau marí

que s’enfosqueix a l’horitzó,

acaronant el cel blavós

que del rubor es fa turquí:

el bes més fi.


Josep Lozano

L'Albufera. Palus Naccarum

Bromera Edicions, 2014

Més sobre l'auor, ací 

dilluns, 14 de setembre del 2020

DANSA DELS COLORS

(Imatge pròpia)
DANSA DELS COLORS

La pell blava del mar
dansa amb un cos de molsa
i perfuma la cambra blanca
de llàgrimes de bosc tardoral.
L’au fugaç s’esvaeix
dins una aquarel·la encesa
que s’ofega, lentament,
en els braços líquids d’aquella tarda
tenyida pel record de la ginesta.
Ara tota la memòria de l’univers
se suspèn d’un sostre pintat pels somnis
d’aquest cos nocturn que no es vol adormir
quan contempla la música de Calder.

Cristina Àlvarez Roig
Cerimònia del te
Ed. Bromera, 2020
Més sobre l'autora, ací

dimecres, 22 de gener del 2020

ABOUT ART

(Imatge pròpia)
ABOUT ART

(Sobre l'art)

Si ho contemples bé, tot és art.
La pedra, caixa negra que amaga al sí l'esdevenidor del temps.
L'aire que filant calideses abraça l'horitzó desballestat.
Un batec i un altre compassat al davant de la vida.
L'arribada del dia que s'inclina als peus de l'observador.
La febre del lloc, el ritu de l'enlloc i l'estranyesa del món.
L'astrolabi que enfila la mirada cap a la volta de la retina.
Els colors piròmans que ablamen el llenç salvatgement blanc.
L'instant incert que es toma cert.
La desclosa amable del silenci i de la paraula.
La bellesa del signe que calla però és.
La llum tèbia, esfèrica, que amera de vida l'ull de marbre.
El trànsit per la vida. El viatge.


                                              [I la quietud de la mort.]


Jesús Giron Araque
Hotel
Ajuntament de Mislata, 2019

dimecres, 25 de setembre del 2019

[ASSAGE EN L'ARENA ESBOSSOS I COLORS...]

(Imatge pròpia)
assage en l'arena esbossos i colors:
la primera llum de la lluna, crua i temorenca, 
acaricia les ondulacions tímides de les ones, 
subtils reflexos que embolcallen 
a mirada malva d'una mar 
picotejada per peixets esblaimats 
que neden talment confiats.
enllà, l’horitzó està pintat 
per les traçades de la grisalla 
que va dipositant el capvespre 
allunyat del soroll dels núvols. 
m’assec en l'arena i torne a mirar la mar.
com un xiquet bocabadat, m'encise perseguint 
els geps de les onades prenyades d'oxigen 
que arriben fins la a platja
les quals fan desaparéixer les sendes 
que els crancs hi dibuixaren 
fins que s'esgoten, tèbies i dòcils, 
abans de fregar-me els peus.
em queda capficat i naufragat, no sé per què, 
pensant en l'última onada prenyada d'oxigen 
que arribarà abans de la calma que arrossegarà
l’adveniment de la derrota muscular.
m'alce i me'n vaig: núvols de marbre 
tapen l'aureola de la lluna.

Hermini Pérez
Més sobre l'autor, ací