EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dissabte, 30 de juny de 2018

LA MÀ DE MON PARE

(Imatge no identificada presa de la xarxa i retocada per mi)
LA MÀ DE MON PARE

Tot observant el palmell de la teua mà
veig les penúries del passat i del futur.
Tot observant el palmell de la teua mà
veig el firmament de la meua infància,
quan encara podia volar fins a la lluna
i tots els meus somnis serien una realitat.

Pare! El temps ha passat,
he tornat dels somnis a la vida.
He sostingut en les meues mans els bocins
dels meus somnis destrossats.
Els he mòlt per a protegir-me,
els he afilat per a mantenir-me viva,
els triture novament,
per a ser capaç encara
d'estimar, tenir esperances.

Pare! Si ma vida novament es fera,
sé que tu recolliries els trossos,
tot i que et tallarien el palmell de la mà,
tot i que et feririen profundament.

Nguyen Bao Chan
Més sobre l'autora, ací i ací


[Traducció meua a partir de la versió en castellà del festival de poesia de Medellín]

Ací es pot escoltar la recitació de l'autora de l'original en vietnamita. 

dimecres, 27 de juny de 2018

POEMA AMB DATA (CIII): TOT CONTEMPLANT EBRI DES DEL MIRADOR DEL LLAC, EL 27 DE JUNY

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TOT CONTEMPLANT EBRI DES DEL MIRADOR DEL LLAC, EL 27 DE JUNY

I

Núvols negres. La tinta vessada
tenyeix a mitges turons i muntanyes.
Cristal·lina pluja, que esguita perles
sobre la coberta de la barca.
Arriba una ventada agranant tot.
Des del mirador ho contemple:
l’aigua s’ha tornat cel.


II

Peixos i tortugues, lliures,
ens vénen seguint sense por.
Lotus sense amos
floreixen per tot el llac.
Bressolat per l’aigua, des del meu coixí,
veig pujar i baixar la muntanya.
Emportada per la brisa,
la meua barca balla amb la lluna.


Su Dongpo (SU SHI) (1036-1101)
Més sobre l'autor, ací i ací

diumenge, 24 de juny de 2018

[SÉ QUE NO M'IMPORTES]

(Imatge de la pel·lícula King Kong, 1933)
Sé que no m’importes. Ho sé, amb totes les lletres.
La teua puta cara de santa encantadora
de serps. Jure que no m’importa
gens. Encara que caiga a sobre meu l’edifici
aquell de Manhattan on un goril·la caçava
avions i la teua bellesa mentre em veus
i somrius però dic que no per dins
encara que em caiguen a sobre tots els edificis
de Manhattan, tota la gran illa granítica
de Manhattan, mentre tu somrius i, hòstia,
posen remember pels altaveus i se m’ericen
fins i tot els pèls de llocs que desconec quan
arribes i em toques. Només una mica. Al braç.
I tanta paret i tants blocs de granit o calcaris
i tants quilòmetres de mur absurdament alt,
llarg fins l’infinit, i tot per terra per una merda
de música remember i tu que ni em dius res.
Només somrius.

Josep Lluís Roig
La llum del curtcircuit
Editorial Bromera, 2018
Més sobre l'autor, ací

dijous, 21 de juny de 2018

GRILL DE LIANG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
GRILLO DE LIANG

Se vive no en las distancias
sino en tus proximidades.
Fragmentar el tiempo abre diminutas
eternidades.
Hay quienes esperan que un alud abra su jaula
para abandonarla.
Hay quienes creen que el polvo
los sedimentará hasta convertirlos en perlas.
Son seres de la espera, de la acumulación de días.
Antes de tener sentido de proporción
el grillo vencía al elefante.
Después inventamos la lógica
y convencimos al grillo de su debilidad.

---

GRILL DE LIANG

Vius no en les distàncies
sinó en les teues proximitats.
Fragmentar el temps obri diminutes
eternitats.
N'hi ha que esperen que una allau obriga la seva gàbia
per abandonar-la.
N'hi ha que creuen que la pols
els sedimentarà fins convertir-los en perles.
Són éssers de l'espera, de l'acumulació de dies.
Abans de tenir sentit de proporció
el grill vencia l'elefant.
Després inventàrem la lògica
i convencérem el grill de la seva debilitat.

José María Zonta
Casa de la condescendència
Tres Fronteras Ediciones, 2010
Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció del castellà feta per mi]

dilluns, 18 de juny de 2018

LES FERIDES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LES FERIDES

M’estic a casa aparentment per força,
devorant un plat buit de mossegades
com qui oblida el que vindrà. Tinc el cor
sincer com el pinyol d’una cirera.

M’excita el paladar i assaboreixo
paraules dissecades sense gust.
Quan surto no recordo les estrelles
ni a qui abraçava mentre els ulls brillaven.

He dormit a la gola d’un tauró
i m’he empassat les teves arracades
amb una ampolla de vi blanc d’agulla.

Jordi Roig
Escopir al fang (Redempció)
Viena Edicions, 2018
Més sobre l'autor, ací

divendres, 15 de juny de 2018

NASCEMOS PARA O SONO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
NASCEMOS PARA O SONO

Nascemos  para o sono,
Nascemos para o sonho.
Não foi para viver que viemos sobre la terra.
Breve a penas seremos erva que reverdece:
Verdes os corações e as pétalas estendidas.
Perque o corpo é uma flor muito fresca e mortal.

---

NAIXEM PER A DORMIR

Naixem per a dormir,
Naixem per al somni.
No hem vingut a la terra per a viure.
Aviat serem herba que reverdeix:
Verds els cors i els pètals desclosos.
Perquè el cos és una flor molt fresca i mortal.

[Traducció del portugués feta per mi]

---

Nacemos para el sueño, nacemos para el sueño.

No hemos venido a la tierra para vivir. Pronto seremos yerba que                                                 apenas reverdece;
verdes serán los corazones y los pétalos abiertos.
Nuestro cuerpo es una flor fresca y mortal.

[Traducció al castellà feta per Antonio Gamoneda: “Mudanza”, diu ell]

Herberto Helder
                                  De Cicle náhuatl en Bebedor nocturn
Portugália Editora, 1968
Més sobre l’autor, ací

dimarts, 12 de juny de 2018

FUGIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
“Va ser una nit. Anem-nos a morir, va dir la mare. M’agafava fortament la mà. 
Jo la seguia dòcil, ben unit a l’amor i el ventre que em guiaven a tornar a néixer del dolor de dona.” 
Màrius Sampere

FUGIDA

Vam fugir de nit.

Vas agafar una bossa amb dues mudes
i un carret d’anar a comprar ple fins dalt
dels teus silencis i ferides.
I jo un cotxet de nines.

I ell trasbalsat obstaculitzant la porta de casa.

La discussió era jo.
Jo i les pastilles que no volies prendre.

Meritxell Gené
Després dels esbarzers
Pagès Editors, 2018
Més sobre l'autora, acíací

dissabte, 9 de juny de 2018

CODA DE LA DESTRUCCIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CODA DE LA DESTRUCCIÓ

                                 La muerte es algo urgente
                                           J. CORTÀZAR

El dia obre sa llengua gelada
i escolto la flauta de set canyes sonar
com un fil entre el narcís i l’anet
i em pregunto què van cantar els poetes
que van insinuar la paraula de la destrucció.

Miro com cremen les iuques
malgrat la seva saba aquosa,
la rapidesa amb què es diu
s'ha cremat tot:
la fullaraca dels geranis,
les espores del pebrer,
les espines de la palmera
o el tronc d'un abatut llorer.

Incendio els rostolls
que romanen després de la nit.
S'anuncia una mort moderada
com el dia o el poema,
com la cançó, la seva llunyania,
la música ja sense música tot just.

He corejat totes les síl·labes de la terra
que trepitjo des d'aquest turó,
i més enllà la ciutat i les seves muralles,
i aquí els cossos entumits
dels soldats sota la roca,
els estratègics cadàvers de la guerra.

Aixeco pedres i les amuntego
al mur, en els límits de l'hort
de codony i calavera,
per besar un crani cap per avall,
quins ulls calorosos, imprevistos.

Mentre els comerciants inauguren
la seva capella en el temple,
la llum clava les ungles i cau
la música des de les vidrieres.
Oh déu recollit i ombrívol
dels diccionaris, gaudeix
amb la teva mirada d'allò innombrable
i crema les notes d'un òrgan de sàndal:
mentre els déus callaven la seva absència
darrere el llenguatge va viure el poema.

Juan Carlos Elijas
Tríptics dels déus absents
Onada Edicions, 2018
Més sobre l'autor, ací i ací

dimecres, 6 de juny de 2018

COLOR PRIMIGENI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
COLOR PRIMIGENI


Recordar és anar
a la recerca del color primigeni,
del pigment ancestral,
ignorant l’oxidació
i els aglutinants.
Mirar a través
del vernís dels anys,
sense caure mai
en la temptació
de repintar. 


Alba Fluixà Pelufo
Geografies de l'atzar
Ed.Bromera, 2018
Més sobre l'autora, ací

diumenge, 3 de juny de 2018

HUI, NO FARÉ UNA PERFORMANCE

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)
HUI, NO FARÉ UNA PERFORMANCE

Les imatges es confonen
amb el fang dels somnis.

S'escolta un gratar d'ungles,
irònics himnes, cavar la terra,
el soroll de l'esperança,
por, fugir dels rails.

Un nadó és plor viu,
és infern sense paraules.

Boca que xucla el pit de ferro,
pell d'acer que guareix el somni.

Estel Julià
Entre mots i versos (Festa de la posia 2014)
Publicacions de la Universitat d'Alacant, 2016
Més sobre l'autora, ací