HIMNE FORESTAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Himne forestal

Escolto l’harmonia que sona sense orquestra,
fulles de metall, branques resseques que percuden.

Les bardisses són plenes d’animalons escàpols
que fan la seva vida i no se sap què pensen.

Els uns sota la terra, els altres dalt dels arbres,
sempre tots a l’aguait per si els homes s’acosten.

Bufen ventades bròfegues que regiren la brolla
per fer vibrar els neguits de la vida feréstega.

Cap rastre de la neu, tampoc gotes de pluja,
només de tant en tant núvols que van de pressa.

Se sent un cor de grills que xerriquen i es parlen
amb xiscles i cruixits, udols de llengües mortes.

Entre alzines i enmig d’esbarzers i falgueres
s’obre una clariana arrodonida i pàl·lida.

Soc un llop solitari que viu en la boscúria,
però sé que m’escruten uns ulls a la malesa.

 

Marcel Riera Bou

Abans de la tempesta

Edicions Proa, 2023

Més sobre l'autor, ací 

 

MATERIA ORGÀNICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

MATERIA ORGÀNICA

 

De la muda dels arbres

caic jo

i em barrejo amb allò que ja és difunt.

 

Transmuto cap a nova essència

en la dansa dels cicles

i m'estimbo sense por cap a estats ignots.

 

En aquesta festa del temps i les coses,

s'esborren les línies entre jo i nosaltres;

es confonen els qui van riure dels qui encara riuen

i es mescla carn encesa i somnis.

 

Sento cremor allà on glaça

i alhora em gelo allà on toca el sol,

trastocada per l'anhe| que vol viure malgrat el fred i l'obaga

en l'afany de ser allò que reneix.

 

Em lliuro a ser vent que fa caure altres fulles;

em lliuro a ser tronc, a ser pedra, vermell encès,

excrement, fressa de riu, rebrot,

bassal, ocell, capoll,

ou, ventre, niu,

silenci de la música de la matèria, quan tot para,

raig de llum que travessa la boscúria.

Laura Martín Ortiz

Matèria orgànica

Parnass Ediciones, 2021

Més sobre l'autora, ací