EL PES DE LES ALES

 

(Imatge pròpia)

EL PES DE LES ALES

 

A cada casa un buit,

a cada pas un paisatge de silenci.

Francesc Bernàcer

 

Aprèn una vegada més

a mirar la bellesa escàpola del món

tan atentament que et puga sorprendre

sempre resolta en una veritat

senzilla

com la set

abans del glop d'aigua,

com un arbre

que somnia a contrallum tot l'horitzó.

 

Mira-la un colp més sense amagar-te gens

rere l'escorça de mots

escrits a rajaploma

o pervinguts amb el corrent tenaç

de rius que vessen sang.

 

Al capdavall ets fill de la lentitud

d'una mirada, de l'obstinació

en uns mateixos angles i llums,

dels pòsits amargs del temps

i els escorrims d'una veu

que es mou per les venes

amb el seu batec sempre confús.

 

Procura que els mots s'alcen lleugers

com el vol dels ocells

que travessen els vespres dels teus dies

i el seu cant

que toscament evoques

 

i perfàs entre els silencis.

 

Que tot el pes

siguen ales per a aquest viatge

que no acaba. Amb veritats

senzilles

com la set abans del glop d'aigua,

com l'arbre que es fon amb l'horitzó.

 

Manel Rodríguez-Castelló

Passatge

Edicions del Buc, 2022

Més sobre l’autor, ací

[L'autor recita ací el poema]

[AVUI TOT ÉS UN BATIPORT...]

 

(Imatge pròpia]

Avui tot és un batiport que no duu enlloc. Sota

el ceptre del sol la mar és un remuc de barra

closa. La bandera del port, un pedaç terrós i brut

damunt un mariner displicent. Tot és un paisatge

estroncat i curull de tedioses anatomies. Salabres

encarcarats, llisses abaltides i un cranc brutal.

Hi ha dies que són com un tall obert dins els llavis

de l’aigua. La veritat més límpida sempre fa por.

 

Miquel Àngel Mas Mas

Dic Mar

Adia Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

[MANTINC...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mantinc

un sord diàleg

amb el silenci

com perfum

de mimosa

tofuda.

La meva raó

no coneix

resposta,

però cada cor

té deu formes

de bategar

i no hi ha

cap veritat

que no tingui

set cares.

Maria Oleart

M'empasso pols quan beso la terra. 

Ed.  Moll, 1983

Més sobre l’autora, ací

TOTA LA VERITAT SOBRE L'AMOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tota la veritat sobre l’amor

Oh tell me the truth about love
W. H. Auden

Era el meu país. I quan me n’anava a l’estranger

 explicava geografia amb una fotografia seua.

 I deia als altres: jo vinc d’ací, i tot això em pertany.

 Era la fermesa dels aiguamolls

 i de les mestres que han mantingut obertes les escoles,

 aquelles que ens ensenyaren a llegir per aprendre a sospitar.

 Era el marbre i era la meua pista d’aterratge.

 Era el meu Cadillac descapotable

 i era el vent del meu Cadillac descapotable.

 Era la meua estrella de rock en un estadi pleníssim.

 Dels viatges, era sempre el meu retorn.

 Li hauria d’haver dit tota la veritat sobre l’amor?

 

Àngels Gregori

Jazz

Edicions Proa, 2023

Més sobre l'autora, ací  

 

[LA PLUJA CAIGUDA...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

die dunklen die Regentoene
Ingeborg Bachmann

La pluja caiguda durant la nit,
¿on és ara mateix, en quines fulles
de parra, en quin bec d’ocell fugisser,
en quin espill travessat per la boira

de les desmemòries? Més encara,
¿com és que ningú no sap on s’encenen
tots els focs de la veritat i l’aigua
que els sadolla, els ferros vells incurables,

els turmells tan delicats, l’edat última?
Algú, de prop, gesticula amb les mans.
De lluny, la paraula. No em fa profit

el que hi veig. Projectes inacabats
sobre la taula, un pitxer de flors seques,
ploure quan no és temps d’ais i lletanies.

 

Francesc Pastor Verdú

A colps 

Bromera Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací   

[CRIDA ALS BALCONS NUS...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Crida als balcons nus o ornats d’oratge,

al caliu sempre encès o encara esfèric,

crida a l’embat sobre les alzines, 

criden a l’ull de l’alicorn i als éssers pastats

d’estius plens, crida als gerds i al temps

de figues. La nit està feta d’això i el vel

que cobreix com una segona veritat,

com una segona o enèsima pell, fa brollar

dels espills tantes incerteses veres;

vosaltres, jo quan us cerc, quan em defugiu,

tots esdevenim una esponja xopa,

què importa un cos concret?

Què importa una veu precisa i clara?

La nit és la nit i és inexplicable.

 

Hilari de Cara

Quaderns del port

Edicions Proa, 2018

Més sobre l'autor, ací i ací