VENJANÇA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Venjança

Obro la porta de l’armari on l’arna
jau morta, tipa de menjar jersei,
sobre un prestatge. Li ha fet mal servei
el crim. Em cou, però, com una sarna,

el seu pecat. Ha mort per practicar-ne
un de grossos forats sense remei:
ho trobo monstruós com un homei,
un fet horrible que conté i encarna

el total de facetes de l’abús.
I tot i que ha pagat amb preu de vida,
tot i que a mi no m’ha deixat ferida,

agafo el cos del traspassat reclús
i tiro al vàter l’animal intrús
amb un ressentiment fora de mida.

 

Jordi Ferrer

Licor de garrafa

Ed. Fonoll, 2023

Més sobre l'autor, ací

  

[NO ÉS PECAT...]

(Imatge pròpia)

No és pecat

que siga un llaurador

que estima la terra

i tinga por dels intrusos elegants:

els caçadors furiosos

que busquen aprofitar-se.

No és pecat

que crega que la palmera és un llibre

i que la llisca a la meua manera.

Que l'abella és una sura de l'Alcorà

i la interprete tal com pense.

El pecat és

que pense que aquest caçador

és l'amo de la collita.

I el pecat és

caminar darrere d'ell portant al coll el seu botí

que dona la meua sang,

com el ramat d'ovelles.

Tarek Eltayeb

No és pecat, 2010

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció meua feta a partir de la traducció en castellà d'autor desconegut que hi ha a la pàgina web del Festival Internacional de Medellín]

SANTEDAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SANTEDAT

No són només els pecats comesos

i els mals infligits

que s’han d’expiar per viure en pau

i aspirar a la santedat.

També els elogis

dispensats amb desmesura

i les alegries infundades

s’han d’expiar.

I els amors desesperats

mai no correspostos.

I les il·lusions basades

en la ingenuïtat, la mentida,

la niciesa.

També la confiança dipositada

en qui no n’era mereixedor

convindria que fos expiada.

I el temps perdut en causes injustes.

Els esforços dedicats

a tasques fútils

i les passions consagrades

a obtenir guanys indecents

és obvi que s’hauran d’expiar

tard o d’hora.

I, ja que hi som, expiem

la tendresa sense fonament

i les ambicions

que no condueixen enlloc

ni reporten cap recompensa.

El fervor –qualsevol tipus

de fervor–, expia’l també.

I els errors, i els afectes inconstants,

i les esperances vanes,

i l’entusiasme indegut,

i els perdons impostats.

Tot això, naturalment, cal

que també ho expiïs

–excepte si estàs d’acord que viure en pau

és la forma més embrutidora

de corrupció: faràs bé, aleshores,

de mirar d’expiar

aquest afany –pervers– de santedat.

Pere Antoni Pons

Aquí, on passa tot

Edicions Bromera, 2017

Més sobre l'autor, ací

UNA PRIMERA HORA

(Portada de l'autora)

No sé si hi va haver una primera hora de puresa.

Vam saber que naixíem en pecat,

despullats i en pecat, que ja és pobresa;

tendra imatge desvalguda,

¿qui ens l’havia  destinat?

Ara tornem aquí, després dels anys,

a porgar la impuresa del camí.

Tampoc sé si el camí ens embruta o ens treballa.

Entrem sense dubtar a l’aigua termal,

verd de maragda opaca,

hi juguem com quan érem infants

i en sortim nets.

Fa temps ja vam saber que ens enganyaven;

¿qui hi guanyava

volent privar un nadó de la innocència?

Olga Xirinacs

Balneari del nord

Ed. Òmicron, 2014

Més sobre l'autora, ací i ací.