EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Suïcidi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Suïcidi. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 de setembre del 2022

POEMA MAB DATA (CXX): HOMENAJE A CHANFORT


(Nicolàs Chanfort)

Homenaje a Chamfort

 

Es el escritor de la novela fragmentada

en máximas, retratos, insultos, enfermedades,

ocasiones únicas, episodios nacionales, uno a uno,

viviendo junto a los pliegues amados y el desorden.

El 10 de Septiembre (de 1793) trata de matarse

treinta veces, cuarenta veces, con armas,

cuchillos, navajas, asombrado de seguir viviendo

después de esfuerzos tan terribles.

Nada es real porque todo es general, cada ejemplo

cada frase, sólo hablan de nadie y sus miles.

Acariciado por fuego de volcanes, me enseña

a contar, a sumar, a recordar suspirando.

---

 

Homenatge a Chamfort

 

És l'escriptor de la novel·la fragmentada

en màximes, retrats, insults, malalties,

ocasions úniques, episodis nacionals, un per un,

vivint al costat dels plecs estimats i el desordre.

El 10 de Setembre (de 1793) tracta de matar-se

trenta vegades, quaranta vegades, amb armes,

ganivets, navalles, sorprès de seguir vivint

després d’esforços tan terribles.

Res no és real perquè tot és general, cada exemple

cada frase, només parlen de ningú i els seus milers.

Acaronat per foc de volcans, m'ensenya

a comptar, a sumar, a recordar sospirant.

 


 

 

Osías Stutman

De La vida galante y otros poemas

Huesos de Jibia, Buenos Aires, 2008

Més sobre l'autor, ací.

 

[Traducció al català feta per mi]

[En aquest enllaç es pot escoltar l'autor, recitant el poema:

] 

 


diumenge, 25 d’abril del 2021

EL SUÏCIDI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL SUÏCIDI


El suïcidi
no t’ha sortit bé.
La buidada de blísters
t’ha fet caure de la cadira,
i estirada a la catifa
sents la impotència de
l’escarabat de panxa enlaire.
T’arrossegues per terra com un cuc
fins al sofà
on inventem un mecanisme
amb coixins
per passar del terra al sofà
i del sofà a la cadira de rodes.
Em parles d’humiliació
i de ganes de morir.
La resta del dia dorms
mentre rento els teus plats,
frego el teu terra,
estenc la teva roba i
fullejo el teu diari en aquest idioma
que entenc ben poc.

Laia Carbonell

Finlàndia

Editorial Galerada, 2015

Més sobre l'autora, ací

dimecres, 23 de setembre del 2020

INDÒMITA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
INDÒMITA

La finestra es va obrir. Verd i blau.
La Quimera va entrar-hi
disfressada de ventet d’estiu.
Els finestrals van batre a morts.
Va escriure “bé i per sempre”
en un anell d’or fals, en una taula coixa,
en un llit desfet, en una olla desfonada.
També a les parets innocents
de la casa.
Als cabells, a les plantes dels peus
i a les conques dels ulls orbs
de la dona que s’hi estava.
Després va obrir el gas
i va deixar fer, com si res.

Marta Pérez Sierra
Punta de plom
Pagès Editors, 2020
Més sobre l'autora, ací

dissabte, 8 de juny del 2013

2.9

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Com els dofins somrius, amic. M'indiques
així, a l'espessor de les falgueres
que et cobreixen per moments, la drecera.
Aquest somriure que la mort haurà
de preservar, quina estranya victòria!
---
NOTA AL POEMA 2.9
Efectivament s'hi parla de la mort de l'amic del poeta, el qual era exigent i es planyia del dolor de viure. La vanitat i la misèria, la meditació exaltada, l'abatien. Voluntàriament abandonà la vida per no haver de negar les armes i els somnis, i també perquè el temps i les lluites canvien els homes.

Àngel Montesinos
L'esbalaïment de les falgueres
La Forest d'Arana, 1994

Més sobre l'autor, ací.