EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 31 de maig del 2018

EL GAT FILÒSOF D’HIPPOLYTE TAINE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL GAT FILÒSOF D’HIPPOLYTE TAINE
A Jaume Pérez Montaner
¿A quin discerniment es lliuraran
aquests homes rigorosament dissenyats
per la mà incerta de l’oblit
i que fugen capcots per inhòspits camins
sense memòria ni arteria?

¿Aquests homes que ha parit el silenci,
podran discutir amb passió
sobre el fum o la boira que els entela els ulls
sota l’arbre del bé i del mal?

¿O, tal vegada,
el vol implume de la mirada adusta
-el buit voraç del nervi òptic-
els escamparà dins d’un mar de dubtes
i els aturarà al límit de l’horitzó
on una grotesca bandera
jau enclavada al costellam d’un difunt?

Afectats com estan pel càstig
de la fragilitat i de la incontinència,
aquests homes que no es reconeixen,
       que s’engulen a si mateixos,
de segur, no seran capaços
-envanits i superbs com són-
de lliurar-se al goig i a la felicitat.

Sí.  Certament.
     S’imposa de manera urgent
                la creació del nou home.

Res, però, d’extraordinari.            


Jesús Giron  Araque
Inèdit
(Poema llegit en la Celebració a Jaume Pérez Montaner el dia 24 de maig de 2018)
                             

dilluns, 28 de maig del 2018

MOSCA

(Dibuix que acompanya el poema. Autor: José Manuel Palomar)
MOSCA

Com un sentinella
desitjós que escampe
la fosca
i arribe la llum novella,
perquè la vista és llosca
i sempre té rere l'orella
la mosca.

Josep Tur i José Manuel Palomar
Cor de bestioles
Trencatimons Editors, 2018
Més sobre els autors, ací i ací

divendres, 25 de maig del 2018

UMATILLA VALLEY

(Imatge presa d'ací)
UMATILLA VALLEY

el sol marcit d'agost
                                 s'acarcanya a la terra rogenca
i els búfals emigraren ja fa temps cap al nord

beus tristes membrances d’innombrables derrotes
camins petjats abans
per àgils cavallers de pells lluents
moren als horitzons de la massacre

i tu germà t'aixeques amb sang de rituals antics a la memòria
i tu germà t'aixeques
senyor de plors i dol i de venjança
t'aixeques sobre els morts i la desfeta
sobre el límit darrer de les paraules
i alces preguntes roges
cremes naus d'impotència
balles tot sol la dansa de les àguiles
i moren als teus camps
les enreixades flors d'andré breton

Jaume Pérez Montaner
Geografies de l'oblit
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací i ací

dimarts, 22 de maig del 2018

GIGA DESESPERANÇADA

(Fotomuntatge fet per mi)
GIGA DESESPERANÇADA

Mireu, hermafrodites, capolls de seda blana,
reis de la casa, cagallons de sucre,
desodorants estetes, doctorats en pastetes:
V. A. Estellés

No.
Jo no diré que som governats per cretins,
però sé que...
... cretins paguen bufons,
governen amb cendra polsosa.
... cretins, amos egòlatres,
viuen com a profetes del jo.
... cretins compren paraules,
són covards amagats rere el seu verí.
... cretins contracten cretins,
ajudants de càmera necessaris.
... cretins diuen que salven la pàtria,
fronteres falses fabriquen.

No.
Jo no diré que som governats per corruptes,
però sé que...
... diners es perden per camins foscos,
llepaculs hipòcrites guarden silenci.
... diners controlen desitjos,
aturen castes il·lusions.
... diners màfies controlen,
xarlatans amansen fortunes.
... diners mouen submisos rapinyaires
per llefiscosos comptes corrents.

No.
Jo no diré que som governats per dèspotes,
però sé que...
... opressors condemnen dissidents,
honestes causes moren.
... altius alcen espases i coltells
sobre caps innocents indefensos.
... malparits lliberticides esventren voluntats,
violenten nobles batalles.

No.
Jo no diré que som governats per inquisidors,
però sé que...
... torquemades fanàtics naixen espontàniament,
jutgen i condemnen multituds.
... grans inquisidors exorcistes proclamen
penombres sobre el gaudi i la felicitat.

No.
Jo no diré que som governats per llucifers,
però sé que...
... urpes assedegades de poder
arrapen amplíssimes planúries desballestades.

No.
Jo no diré que som governats per cagallons de sucre,
però sí.


del meu Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013

dissabte, 19 de maig del 2018

DIES

(Imatge pròpia)
DIES

Aquell dia
Instal·lada dins del silenci
només els records
centellejaven en l'aigua.

Aquell dia
les ones van rebentar
el ventre de la mar.

(Sempre
allò mes dur, potser
remar contra corrent,
oblidar, fins i tot
fer-se els màrtirs)

Aquell dia
sentia dintre dels ulls
créixer gavines
com un desig,
cavalcant les ones
i esquivant huracans.

Maria Carme Arnau i Orts
En el desert dels meus ulls
Viena Edicions, 2009
Més sobre l'autora, ací i ací

dimecres, 16 de maig del 2018

EL BÚFAL DE LAO-TSÉ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL BÚFAL DE LAO-TSÉ

Muntat en un búfal m'esvairé en silenci,
en aquest silenci nu que ens prem
i que és d’on venim,
allò més difícil de pensar
i que mai podríem dir, ni tan sols xiular.

L’impenetrable
que no existeix i que no és res
i que, malgrat això, ho penetra tot,
com ara la boira, el vent,
aquest pes que plana damunt les teulades
o l’olor del teu desig, la humitat.

A sobre del meu búfal em perdré com un peix,
callat, sord, lleuger i fred.

Antoni Defez
L'arc de la mirada
Perifèric Edicions, 2007
Més sobre l'autor, ací i ací

diumenge, 13 de maig del 2018

EL SOL EN OTOÑO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
EL SOL EN OTOÑO

pónete bien
el pantalón, le dijo,
estás poniendo las dos piernas
en el mismo agujero,
¿y esas hojas en el pelo?,
vení, peinate un poco,
cambiá esa cara
mamá,
y apúrate,
saludá a la enfermera
y apúrate, salimos a pasear,
un ratito no más, a la noche volvés,
yo te traigo de nuevo, aquí, a tu nueva casa.

Carlos Aprea
Abrigo
Ediciones Al Margen. La Plata, 2006
Més sobre l'autor, ací

dijous, 10 de maig del 2018

[DE PIE...]

(Imatge pròpia)
De pie, sobre la roca que, altanera,
cubre la mar con sus espumas blondas,
veo surgir la luna -esa viajera
tan pálida y tan triste- de las ondas.

Así, del oceano de mi vida,
disipando la sombra en que me pierdo,
se levanta una estrella, revestida 
de fulgores divinos: tu recuerdo.

---

Dempeus, sobre la roca que, altiva,
cobreix la mar amb les seues escumes blondes,
veig sorgir la lluna -eixa viatgera
tan pàl·lida i tan trista- de les ones.

Així, de l'oceà de la meua vida,
dissipant l'ombra en què em perd,
s'aixeca una estrela, revestida
de fulgors divins: el teu record.


Amado Nervo
Perlas negras
Ed. Espasa-Calpe Argentina S.A., 1944
Més sobre l'autor, ací
[Traducció del castellà feta per mi]

dilluns, 7 de maig del 2018

[COM L'ASSASSÍ QUE TORNA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa retocada per mi)
Com l'assassí que torna al lloc del crim
havent perdut memòria i oblit
i en el llindar troba qui creia mort
i se'n fa esclau sense saber per què
i es torna gos, i li vetlla el casal
contra la mort, contra aquest lladre absent
que pot robar-li el preu del seu rescat,
així tornava jo al lloc de l'amor.

Maria Mercè Marçal
Llengua abolida. Poesia completa 1973-1998 
Ed. Labutxaca, 2017
Més sobre l'autora, ací

divendres, 4 de maig del 2018

REVERÈNCIA

(Imatge pròpia)
REVERENCIA
            por Rabindranath Tagore

A mí me gustaba tu lenguaje calmado, cuyas imágenes abrían la vida de una vez. El amor de los hombres se encontraba junto al descanso laborioso de los árboles, y todas las edades de la tierra eran cantadas por tu voz de maestro.
Tú contemplabas la prisa de occidente, donde la muerte es un misterio que nos impide reposar. Donde el alma se vende junto a las pieles de los tigres que tú reverenciabas.
La misma vida franca corría entre los dos y nos hacía escribir nuestros asombros. Yo te escuchaba junto a la multitud hambrienta de placer, con la sequía del asfalto sobre el cuerpo. Tú lo escuchaste todo mucho antes y te apartabas para volver a ser.
Solo que el odio que sobre mí dictaba era ignorado por ti.
Y la serenidad que a ti te renacía siempre será para mí la ceremonia inalcanzable.

-

REVERÈNCIA

             per Rabindranath Tagore

A mi m'agradava el teu llenguatge assossegat, les imatges obrien la vida d'un cop. L'amor dels homes es trobava al costat del descans laboriós dels arbres, i totes les edats de la terra eren cantades per la teva veu de mestre.
Contemplaves la pressa d'occident, on la mort és un misteri que ens impedeix reposar. On l'ànima es ven amb les pells dels tigres que tu reveries.
La mateixa vida franca corria entre els dos i ens feia escriure les nostres estranyeses. Jo t’escoltava al costat de la multitud afamada de plaer, amb la sequera de l'asfalt sobre el cos. Tu ho vas escoltar tot molt abans i et retiraves per tornar a ser.
Només que l'odi que sobre mi dictava era ignorat per tu.
I la serenitat que a tu et renaixia sempre serà per a mi la cerimònia inabastable.

Irela Casañas
La enfermedad del bronce
Ediciones La Luz, 2015
Més sobre l'autora, ací i ací

[Traducció del castellà feta per mi]

dimarts, 1 de maig del 2018

VIATGE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
VIATGE

M’agrada circular per les teues corbes sinuoses,
transitar carreteres de pell llisa lliures
de peatges del bescoll als turmells,
ascendir ports envers turons tibants
i davallar rampes cap a fondalades humides,
estacionar a l’esquena, els malucs i l’entrecuix
on palpar-te, magrejar-te, fossar-te,
conduir-te sense stops ni direccions prohibides
per sentir-te complaguda, lliurada, oberta,
prémer l’accelerador a l’autopista del desig
i arribar a la destinació del plaer compartit.

Enric Abad i Lluch
Gojos del cor i la carn
Ed. Meteora, 2018
Més sobre l'autor, ací